Quin aspecte tindria una ciutat a Mart? Com funcionaria el comerç? Com evolucionaria la població urbana? Un equip internacional liderat per investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), que formen part de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), ha imaginat la ciutat a Mart NÜWA, detallada a un extens projecte que inclou aspectes científics, d’enginyeria, arquitectònics, econòmics i socials. El projecte proposa no només un disseny urbanístic factible, sinó també un pla de desenvolupament social i econòmic, així com descripcions a alt nivell de la indústria, infraestructura, generació i distribució d’energia i serveis necessaris per fer-la realitat.
El projecte de l’equip internacional The Sustainable Offworld Network’ (SONet) ha estat seleccionat com una de les 10 propostes finalistes del concurs Mars City State Design de la Mars Society, l’organització de promoció de l’espai més gran i més influent del món dedicada a l’exploració i l’assentament humans al planeta Mart. El concurs està centrat a desenvolupar una ciutat d’un milió d’habitants a Mart de forma sostenible.
El grup d’investigadors formen part de la UPC, de l’IEEC a l’Institut de Ciències de l’Espai del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (ICE-CSIC) i a l’Institut de Ciències del Cosmos(ICCUB) de la Universitat de Barcelona, juntament amb altres centres de l’àmbit de recerca nacional, entre els que s’inclou l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC). L’equip consta també de participants d’altres països com ara el Regne Unit, Alemanya, els Estats Units i l’Argentina.
Els projectes finalistes, seleccionats d’entre més de 175 propostes presentades, es defensaran públicament el proper 17 d’octubre a la Mars Society Convention. Cinc propostes seran finalment premiades. La defensa serà pública i es podrà seguir per streaming des d’arreu del món.
Disseny conceptual
El projecte de l’equip SONet consta d’un informe de 20 pàgines amb un disseny conceptual que combina aspectes molt diversos que van des de l’exploració de l’espai fins a la sostenibilitat. La ciutat marciana que proposen, anomenada NÜWA en honor a la deessa xinesa creadora de la Humanitat, simbolitza l’inici d’una nova era de la nostra civilització a Mart i la protecció que cal assegurar en un món tan inhòspit. A NÜWA arribaran els primers 1.000 habitants l’any 2050. A partir de llavors i durant els següents 50 anys continuaran arribant nous nuwaians fins arribar l’any 2100 a un milió d’habitants. Com arribaran? A través d’un shuttle que faria escala en una estació transbordadora ubicada a un asteroide entre la Terra i Mart. En aquesta ciutat marciana tot està previst: un disseny arquitectònic avantguardista i futurista però alhora habitable i robust, una organització social, econòmica i política democràtica que preveu tres fases, l’assentament depenent de la Terra, una període de transició i, finalment, l’emancipació de la Terra. L’habitabilitat a NÜWA estaria assegurada, perquè el projecte preveu que no es puguin rebre més habitants fins que no s’hagin generat els recursos suficients com per garantir-ne la seva supervivència. Recursos que van des de l’oxigen, generat gràcies a les ingents quantitats d’aigua que hi ha a Mart; aliments a partir de la criança de diferents espècies animals i vegetals, com ara peixos, algues, o fongs, fins a minerals i matèries primeres procedents del sol marcià.
En ple confinament
El projecte es va concebre durant reunions on-line durant els mesos d’abril, maig i juny en ple confinament degut a la pandèmia de COVID-19. Ara, la proposta ha donat els seus fruits. “En el moment de dissenyar la ciutat de NÜWA hem hagut d’aplicar un punt de vista molt holístic, perquè no només hem de pensar en qüestions tecnològiques o científiques, sinó també socials, econòmiques de convivència i fins i tot polítiques”, afirma Miquel Sureda, un dels autors del projecte i professor d’enginyeria aeronàutica a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC. “Arribar a la final ja és un gran èxit per a tot l’equip”, explica Sureda. “Esperem que el concurs ens aporti la visibilitat que necessitem per obtenir suport i poder desenvolupar conceptes relacionats tant amb l’espai exterior com amb sostenibilitat, i la transformació necessària del sistema productiu”, afegeix Sureda.
