Ahir dèiem que les mesures que adoptaran les autoritats sanitàries, que sembla que s’aprovaran avui, invocaven essencialment a la responsabilitat individual de la ciutadania, més enllà de les mesures concretes que l’administració empri per intentar limitar els contagis. La lluita de la sanitat pública està als hospitals, però en aquest moment, en més gran mesura, a l’assistència primària, on es concentra el veritable dispositiu de xoc contra la pandèmia, on es tracten, canalitzen i rastregen els nous positius, que a Terrassa han crescut molt. Les darreres dades milloraven respecte, però així i tot, el nostre risc de rebrot està per sobre de 400 punts (100 es considera una xifra molt alta). És curiosa la utilització de les xifres. Es parla de llocs als quals el risc de rebrot està per sobre de 2.000 punts. Quina serà la xifra en què passem d’estar en risc a estar en ple rebrot? De fet, la Generalitat diu que en menys de quinze dies la situació serà crítica a Catalunya, especialment a zones com Barcelona i el Vallès Occidental, on ja s’han pres mesures excepcionals.
La pregunta és, les mesures excepcionals que ha pres la Generalitat, incloses les PCR porta a porta per buscar asimptomàtics als barris més afectats, són suficients? I Una altra més: es prenen a temps? I encara una altra: posar-nos en mans de la responsabilitat individual és la solució, vist el que hem vist a carrers, parcs i places i a alguns establiments? Diem això, perquè el que s’intenta és evitar un altre confinament. És absolutament lògic que es vulgui evitar, davant les conseqüències gravíssimes que comporta, però en realitat el que se’ns demana és un autoconfinament, sortir el que sigui imprescindible, comprar el que sigui absolutament necessari, evitar les nostres relacions socials i fins i tot familiars i deixar d’anar a bars i restaurants. Un confinament, però que el fem nosaltres, sense estat d’alarma, sense risc d’oposició judicial i sense protestes de sectors econòmics afectats. L’objectiu, no tancar escoles, no tancar universitats, mantenir l’activitat econòmica i no col·lapsar els hospitals mentre arriba una vacuna o aconseguim la quimèrica immunitat de ramat. La Generalitat demana ajuda. És una crida a la responsabilitat. En realitat, fins ara, tot depenia de nosaltres i no ha anat bé. A partir d’ara seguirà depenent de nosaltres i no té pinta que hagi d’anar molt més bé. La tardor serà dura i ens hem de cuidar.
