Els treballadors de la Llar-Residència Triginta Salut Mental de Terrassa lamenten que els professionals dels serveis residencials de salut mental hagin quedat exclosos de la compensació de la Generalitat de Catalunya als professionals del sistema públic de residències que van treballar durant la part més intensa de l’epidèmia de la Covid-19, entre l’1 de març i el 31 de maig.
El departament de Treball, Afers Socials i Famílies pagarà 900 euros a tots els treballadors de residències, geriàtrics i centres per a persones amb discapacitat que van ser a primera línia. Els empleats que van treballar de manera presencial, però no assistint persones, també rebran una compensació que, en aquest cas, serà de 500 euros.
"Els treballadors i treballadores mostrem plena disconformitat amb l’exclusió que hem patit per part del Govern a la RESOLUCIÓ TSF/2193/2020, de 9 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria d’ajut directe en favor de les persones treballadores dels centres proveïdors de serveis socials de caràcter residencial amb finançament totalment o parcialment públic, prevista a la disposició addicional segona del Decret Llei 24/2020, de 16 de juny, de mesures extraordinàries en matèria de personal", lamenten els professionals de la Llar-Residència Triginta Salut Mental de Terrassa, que consideren que, en conseqüència, aquest és un "reconeixement no equitatiu, no igualitari i injust".
Els treballadors d’aquest centre asseguren que els serveis residencials de salut mental reuneixen els mateixos requisits que els serveis residencials de gent gran, discapacitat intel·lectual i física. "El personal de la nostra residència compleix cada requisit esmentat en la disposició", sostenen.
És més, "els serveis residencials de salut mental hem estat i estem absolutament implicats i amb un ferm compromís per combatre la Covid-19 i les conseqüències que es deriven. Hem treballat de manera presencial atenent a persones amb trastorn mental sever i confinades amb un sobreesforç per evitar els contagis, per pal·liar i minimitzar els efectes del confinament durant la pandèmia sobre la simptomatologia derivada del trastorn mental. Hem proveït als nostres residents d’allò que necessitaven comprant productes d’higiene, tabac, etc. mentre les famílies i les fundacions tutelars estaven confinades i teletreballant respectivament. Hem assumit en cada moment que l’objectiu era el benestar integral (físic i mental) de les persones que atenem sense dubtar ni aturar-nos a pensar si ens tocava o no", destaquen.
"Dedicació absoluta"
"Tot el personal vam estar d’acord en assumir els torns de les baixes del personal afectat per la Covid-19, ja que els residents necessitaven en aquestes condicions excepcionals més que mai professionals amb coneixement previ de cadascú d’ells per abordar tota mena de situacions que s’anaven presentant de manera personalitzada", afegeixen els treballadors, que expliquen que "això ha requerit un esforç de temps i una dedicació absolutament compromesa encara que restés temps de la nostra vida personal a favor de les persones que ens requerien".
Malgrat això, "novament el reconeixement cap als recursos de cura i atenció a la salut mental ha estat oblidat amb el greuge comparatiu que aquest fet suposa cap als recursos residencials: atenem a persones vulnerables i amb dependència derivada del trastorn mental sever", denuncien. "Els recursos de salut mental són absolutament necessaris però els grans oblidats", lamenten.
