DIUMENGE vinent celebrarem el DOMUND, el Mundial de les Missions, la Jornada universal que es celebra cada any a tot el món per a ajudar els missioners en la seva tasca evangelitzadora, duta a terme entre els més pobres. És una crida a la responsabilitat de tots els cristians, en l’evangelització, el dia que l’Església fa una invitació especial a valorar i recolzar la causa missionera. Enguany la celebrem en un context de crisi sanitària i econòmica mundial, un any marcat pels sofriments i desafiaments causats per la pandèmia de la COVID-19.
En aquestes circumstàncies, la missió de l’Església té un relleu especial, de forma particular amb les persones més necessitades a molts països del tercer món, on l’Església està a la primera línia en la lluita contra el virus, la pobresa i la fam. Aquesta situació ens empeny a respondre encara amb més generositat a les necessitats de la missió. Com ho recordava el papa Francesc, el dolor i la mort ens fan experimentar la nostra fragilitat humana. En aquest escenari, la crida a la missió, a sortir de nosaltres mateixos per amor a Déu i al proïsme es presenta com una oportunitat especial per a compartir amb els altres els dons rebuts de Déu, especialment el do de la fe.
Déu estima tan el món que envia el seu Fill perquè tot aquell que creu en ell tingui vida eterna (cf. Jn 3,16). La missió de Jesús culmina en el sacrifici de la creu, expressió i revelació d’amor universal. Jesús duu a terme la missió que el Pare li encomana, tota la seva vida és un compliment fidel de la voluntat del Pare. El Senyor ens crida també a nosaltres, i espera la nostra resposta per a ser enviats. El ens renova amb el seu esperit, ens fa deixebles i ens envia a tots els pobles. Rebem l’impuls per a continuar la missió de Crist per amor, perquè tots els éssers humans puguin participar del goig immens i de la vida plena de fills de Déu A aquesta vida nova de fills de Déu hi ha estat destinats i cridats tots els homes i dones en un sol poble, formant una família.
Aquest temps de pandèmia s’ha convertit en un gran desafiament per a la missió de l’Església. La malaltia, el sofriment, la por, l’aïllament són una interpel·lació que ens ha de portar a replantejar molts aspectes de la nostra vida. De moment ens hem sentit derrotats per un tant virus petit, malgrat que el progrés de la ciència en el nostre món és gairebé il·limitat. També ens impacta la imatge del sofriment dels qui han mort sols, sense la presència dels seus éssers estimats, dels qui són desnonats, dels qui perden el seu lloc de treball i el seu sou, dels qui no tenen ni llar ni menjar, dels afectats per la nova crisi econòmica.
Aquesta experiència ens ha de portar a l’encontre amb el germà, un encontre que ens fa compartir, col·laborar i conviure. Conviure vol dir estar atents els uns als altres, no mostrar-nos indiferents a la situació dels altres, a ser conscients de la interdependència entre les persones, a ser solidaris. Tal com ho ha assenyalat el papa Francesc "d’una crisi com aquesta no en sortim iguals, com abans; se’n surt millors o pitjors. ¡Que tinguem el coratge de canviar, de ser millors, de ser millors que abans i poder construir positivament la post-crisi de la pandèmia!". La missió evangelitzadora de l’Església te com a objectiu una renovació profunda, una autèntica transformació de cada persona i de tota la societat, perquè Crist ha vingut per a fer noves totes les coses. Tots som cridats a col·laborar en aquesta missió.
* L’autor és bisbe de Terrassa
