ENTRE els anys 72 i 79, vaig treballar i estudiar a Berna ( Suïssa ), motiu pel qual considero aquest país com la meva segona pàtria. Allà vaig viure i conviure amb la democràcia directa, amb el valor del treball i l’esforç individual i col·lectiu, i amb un funcionament admirable de les institucions municipals, cantonals i federals. Un model digne d’elogi i de ser copiat. Tant de bo, fos aquest el nostre model per Espanya i Catalunya.
Faig aquesta introducció per a exposar els resultats d’un dels seus elements més coneguts: les consultes o referèndums, per a un munt de temes, municipals , cantonals o federals. Precisament, cada nivell d’administració, en funció de les seves competències, apel.la als seus ciutadans per a tirar endavant o no, un determinat tema important. Es el que varen fer el diumenge dia 27 de setembre, per decidir sobre 4 temes rellevants, de caràcter nacional, és a dir, federal.
Aquest diumenge, es varen portar a votació quatre qüestions importants. La primera tractava de si es restringia o no la lliure circulació entre Suïssa i la resta de països de la UE. Un partit de dretes, la UDC proposava la restricció, sota el principi de "primer els suïssos", i volien limitar l’entrada d’altres treballadors. Això hagués suposat tirar per terra els acords de 1999, que varen entrar en vigor el 2002, i que han permès a Suïssa tenir avantatges de la UE, com a contrapartida. El tancament hagués suposat un aïllament i la pèrdua de soci preferent. Els ciutadans així ho van entendre i van tombar la iniciativa amb un contundent 61,7 % dels vots emesos.
La segona qüestió és igual de rellevant i alhora sorprenent per als qui no coneguin gaire el país. Es tractava d’autoritzar al govern federal a renovar els avions de combat. Suïssa, és el país més militaritzat del món, des de la primera guerra mundial, en que va tenir clara la necessitat de blindar-se contra els seus bel·ligerants veïns. Seria llarg d’explicar tot el procés i el seu funcionament, però en aquest referèndum una de les votacions anava dirigida a si es permetia al govern fer una despesa de 5.500 milions, per comprar avions de combat. També es va aprovar la proposta. Ara, el govern té el vist i plau, i un comitè d’experts, decidirà entre els cinc tipus d’avions que s’han presentat a concurs.
Les altres dues qüestions, votades el mateix dia, feien referència a concedir un permís de paternitat als pares, de dues setmanes voluntàries i retribuïdes. I el darrer anava de la protecció del llop, front els caçadors. Totes dues foren també aprovades, amb una participació global d’un seixanta per cent.
Es així, com funciona el país. Quan hi ha determinades qüestions que ha de decidir el poble, s’ajunten, i en un dia, es resolen. Poden ser de caràcter nacional ( federal), o cantonal ( regional) o municipal, de manera que és molt habitual un cop o dos a l’any anar a votar per temes, més o menys rellevants. Per tenir una idea, cal saber que entre els anys 1848 i el 2015, s’han dut a terme 598 consultes ( referèndums) d’àmbit federal. A dia d’avui ja s’han superat les sis-centes.
I puc assegurar que allà mai ningú promouria una consulta il·legal. El rigor i la serietat son marca de la casa, i qualsevol incompliment de llei és ràpida i eficaçment castigat. De fet, s’han d’aplicar ben pocs càstigs perquè la cultura democràtica impedeix emprendre aventures no contemplades en la legislació vigent. Ni símbols ,ni propostes, ni mocions, ni actuacions tenen cabuda sinó formen part de la legalitat. Tant difícil és copiar aquest model
