EL 9 d´octubre de 1238 entrava a València el rei Jaume I, el “conqueridor”. Aquesta data concreta fou escollida per a celebrar la festa nacional de tota la seva comunitat. Ben bé un mes després de la Diada nacional de Catalunya, dins d’un any enterbolit, per la pandèmia de la COVID-19, vull retre reconeixement i felicitació envers totes les persones d’aquells verals que viuen entre nosaltres. Som un país acollidor i cosmopolita que ha “abraçat” i acollit gent de tota procedència. Per tot plegat, em veig obligat a agrair-los la seva ferma contribució al progrés de Catalunya.
Dins del munt de races, cultures i religions que conformen el nucli poblacional del principat, és evident que catalans i valencians sens dubte tenim uns lligams més entrellaçats per la similitud idiomàtica. És en aquest punt que rebutjo frontalment l´ús partidista d’una dreta carrinclona i retrògrada que voldria esquinçar i partir fins i tot la proximitat geogràfica d’ambdós pobles.
En aquesta tessitura, és llàstima que els vaivens polítics no hagin fet prou per refermar la base i el nucli d’aquest nexe. D’altra manera, de ben segur que projectes com ara el tan gastat i esbombat cas del tristament famós “Corredor de la Mediterrània” ja serien una realitat indiscutible. Entrar a formar part de la xarxa transeuropea d’alta velocitat hauria permès un major avenç industrial i productiu de tota la franja costanera. Dins dels efectes i estralls derivats del Coronavirus, és evident que altre gall ens cantaria. Per contra, les obres d’infraestructura s’eternitzen i ens duen de corcoll.
“En el camp remoregen càntics d’amor, himnes de pau… Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes. Pengen les arracades baix les arcades de les palmeres”. Aquest curt extracte de l´himne nacional de València m’encisa. A banda de compondre´l en tonalitat musical “major”, pregona un esperit positiu€ Per contra la tristor i melangia del “Cant dels segadors” s’amara en una lletra molt bèl·lica.
D’una o altra manera, però, tant de bo que el seny català i l´essència llevantina facin per sumar esforços ! Cal llimar asprors en el benentès que la unió fa la força. I, braç a braç, serà molt més fàcil assolir noves fites d’autogovern tant per als uns com per als altres. Visca València!
