A María Cecilia la volen fer fora de casa. La casa no és seva. Era propietat de la seva parella, un vidu amb el qual ella, també vídua, va mantenir una relació sentimental, però està empadronada en aquest domicili, a la Maurina, i allí va viure diversos anys amb ell. María Cecilia té 78 anys, deambula amb crosses i no té on anar si la desnonen. Demana una pròrroga, unes setmanes de gràcia, però el jutjat ha resolt el desallotjament per a demà divendres, a les dotze del migdia.
El procediment judicial de desnonament el van instar els tres fills del propietari al juny del 2019. Ells són els nous amos, els hereus d’aquest immoble situat al carrer de Dom Bosco.
Al febrer d’enguany, el jutjat de primera instància número 8 de Terrassa va dictar sentència: María Cecilia havia d’abandonar el domicili. Ella va assegurar que va mantenir la relació de parella amb l’antic amo durant cinc anys i estava empadronada en l’habitatge des del 12 de setembre del 2017. L’home va morir al desembre del 2018.
Ella podia quedar-se un temps. Així ho indica el Codi Civil: dues persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial es consideren parella estable si es donen algunes condicions, i una d’elles és que la convivència hagi durat més de dos anys ininterromputs. Fins i tot acceptant l’estabilitat de la parella, diu el magistrat, la dona no té cap dret sobre l’immoble. Sí que el va tenir durant l’any següent a la defunció, “l’any de plor” al qual es refereix la llei. Però aquest any de gràcia va acabar al desembre del 2019, recalca la sentència.
La demanda dels nous propietaris va ser estimada i el jutjat de primera instància número 8 condemnava a l’habitant a desallotjar la finca, sota prevenció de desallotjament forçós si no abandonava ella l’habitatge motu proprio.
La sentència és del 5 de febrer del 2020. L’advocat de la demandada va presentar un recurs d’apel·lació que no s’ha resolt, però els amos de l’immoble van sol·licitar l’execució provisional del llançament i el magistrat la hi ha concedit. El 29 de maig, un decret va disposar que la demandada havia de desallotjar la casa en el termini d’un mes. Si no era així, es faria efectiu el desnonament el 9 d’octubre, a les dotze del migdia, amb auxili policial si era necessari. Una diligència d’ordenació dictada el dimarts passat diu poc més que “no escau la suspensió del llançament” que havia sol·licitat la defensa de María Cecilia. “No tinc on anar”, argumentava ella.
Suspensió
La defensa prega la suspensió del llançament o, si més no, una pròrroga de setmanes. Addueix l’edat de la senyora, les seves xacres, la seva pensió de menys de 700 euros al mes, la seva situació de risc d’exclusió (així ho van fer constar els Serveis Socials en un informe que no ha estat renovat encara a causa de la situació sanitària pel coronavirus) i la seva extrema dificultat per accedir al mercat d’habitatge malgrat haver buscat una solució.
El desnonament portaria a la senyora a viure al carrer, assegura l’escrit presentat per a suspendre el llançament “fins que els Serveis Socials puguin donar una resposta residencial a la situació”.
