Per què va triar el Terrassa FC per al seu retorn al món del futbol?
De fet, estava buscant un equip de nivell 3 a Espanya. Però vaig decidir deixar a part els paràmetres del meu pla original i triar el Terrassa en el nivell 4, perquè crec que aquest club té un potencial especial. Generalment, es pot dir que Terrassa és una de les ciutats més grans d’Espanya i l’equip mai ha jugat a Primera Divisió. Està situada prop d’una metròpolis important, amb un aeroport internacional ben connectat i un estadi apte per al futbol de Primera Divisió. Aquests factors superen l’absència d’instal·lacions d’entrenament, la qual cosa de totes maneres és difícil de trobar en aquest nivell. Des d’una mirada més propera, podem manifestar que l’actual equip de gestió i la propietat han construït una base molt sòlida en tots dos pilars: l’esportiu i l’administratiu, que són els que sostenen un club de futbol. El club té comptes sanejats, sense deutes. Conec equips a la Superlliga grega que, malgrat tenir molts més recursos financers que el Terrassa, estan més mal organitzats. Les persones amb les quals m’he relacionat fins ara estimen el que fan i ho fan d’una manera professional i responsable, independentment del que se’ls pagui (si és que se’ls paga alguna cosa). En l’aspecte esportiu, crec que qualsevol que segueixi l’equip sap que la base és forta i que només necessitem una petita empenta extra per passar al següent nivell. Aquest últim punt també ha estat la guia per a l’estratègia de transferència del club aquest estiu.
Considera que el Terrassa és un club amb expectatives de creixement en el futur?
És clar, aquesta és l’única raó per la qual sóc aquí, sí. I la història del futbol espanyol ha demostrat que és possible tenir èxit i ascendir en la piràmide només per mèrits. Ho han fet diversos clubs que gaudeixen de bases menys sòlides que el Terrassa.
Creu en un Terrassa en el futbol professional a curt termini?
El meu desig, que crec que és bastant realista, és veure al club lluitar per ascendir a la nova Primera Divisió RFEF durant la temporada 2021-22. Necessitaré veure com és aquesta nova divisió, els ingressos que tindran aquests clubs i el nivell esportiu, abans de fer més prediccions o expressar més desitjos.
Quina opinió té de la ciutat, de l’estadi, de l’equip i de Jordi Cuesta?
Només he visitat Terrassa i n’he conegut la gent una vegada, el desembre del 2019, amb motiu del derbi contra el San Cristóbal. Les altres visites anteriors tenien a veure amb la cerca del club adequat en el qual invertir. Desafortunadament, la situació de la pandèmia em dificulta visitar la ciutat amb la freqüència que voldria. Sobretot ara, en pretemporada, ja que és una fase que m’agrada gaudir. És un període que sempre és ple d’esperança i, a més, no té l’estrès inevitable que comporten els partits oficials.
He passat molt poc temps a la ciutat, però em sembla que la gent n’està orgullosa. L’estadi és antic però molt bonic i està al bell mig de la ciutat. A en Jordi Cuesta li encanta el club i s’ha envoltat de gent que comparteix aquest sentiment i, a l’hora, l’administren amb serietat, com si fessin els seus propis negocis i no com una passió a part. Des d’una perspectiva subjectiva, crec que en Jordi i jo tenim el potencial de complementar-nos molt. Una vegada li vaig dir que realment hagués desitjat que fos el meu soci al Panionios, ja que segurament m’hagués salvat de cometre molts errors que hi vaig cometre. D’altra banda, crec que l’Evans Pavlopoulos (la persona de la seva confiança que s’ha integrat a la direcció esportiva) i jo podem aportar part de la nostra experiència, fet que pot ser molt enriquidor per al club i podem ser més útils si pugem de nivells.
Quina funció està exercint en el club actualment?
Fins ara, ni l’Evans Pavlopoulos ni jo hem tingut cap responsabilitat real en el club. Més aviat diria que la nostra funció és només consultiva. Pel que fa a l’aspecte esportiu, com potser ja sap, som una minoria en el comitè de presa de decisions per a aquests assumptes. Però fins ara sempre hem aconseguit arribar a acords mutus en gairebé totes les decisions, a través de discussions molt constructives, fins i tot quan inicialment no hi havia acord en algun assumpte. Quant a l’administració, normalment només assessorem quan se’ns demana la nostra opinió sobre assumptes que en Jordi posa damunt la taula. Això és a causa de la distància. A més a més, per la impossibilitat de viatjar amb freqüència -conseqüència de la pandèmia-, encara no estem qualificats per participar més regularment en l’administració d’un club espanyol, amb les complexitats que se’n deriven.
Així mateix, no hem d’oblidar que la barrera de l’idioma continua sent un factor a tenir en compte i, per aquest motiu, creiem que és responsabilitat nostra millorar la llengua mitjançant tant les classes d’espanyol com la interacció en la vida real, activitats que vam iniciar fa tan sols sis mesos. També ens agradaria, més endavant, aprendre català i, així, comunicar-nos en la llengua materna de molts dels nostres socis i habitants de la ciutat de Terrassa.
Quina inversió econòmica té previst fer al Terrassa? És cert que assumirà les futures ampliacions de capital?
Es diu que quan els humans fan plans, Déu se’n riu. Les quantitats que invertiré dependran, entre altres coses, de la situació econòmica personal, que està en funció de molts altres factors que s’escapen del meu control, com els mercats i, com en el futbol, la sort. El nostre acord amb en Jordi és molt flexible en aquest sentit, però m’he compromès a cobrir el dèficit pressupostari d’aquesta temporada 2020-21.
La seva inversió econòmica estarà condicionada a la categoria en la qual jugui l’equip?
Crec que ja he abordat aquesta qüestió. Sóc plenament conscient que el club estarà en constant necessitat d’inversió mentre estigui per sota del nivell de la Segona Divisió. I, tanmateix, això també és un factor important de motivació per aconseguir aquesta fita. Ara, si volem que aquest objectiu sigui més que el somni d’un nen, hem de començar a pensar ja en un projecte de ciutat esportiva. Aquesta inversió serà considerable (la més gran que ha realitzat el club en la seva història, segons el que conec), però també pot ser modular i fer-se per etapes, sempre que la planificació es faci amb temps i no en l’últim moment. I en aquest sentit, no oblidem que el Terrassa és molt més que un equip de futbol sènior. És un gran organisme social i esportiu que viu i es respira per tota la ciutat.
Persones de la seva confiança ja treballen en el projecte esportiu. Quins plans tenen en aquesta parcel·la?
La persona que més m’està ajudant en aquest moment és en Yanis (Evans) Pavlopoulos. Des del meu punt de vista, és el cercapromeses amb més exit del meu país, a part de ser el meu amic íntim i confident quan es tracta de futbol. Les seves opinions són inequívoques i imparcials i l’he vist conjurar molts petits miracles al llarg dels anys. Com seleccionar un jugador que no estava ni en la banqueta d’un equip de tercera divisió a Grècia i veure’l marcar gols per a Grècia en la Copa del Món només quatre anys després. I aquest era només un dels quatre jugadors de la selecció nacional que l’Evans havia descobert. I és un goig veure que ja ha començat a col·laborar molt bé amb en Miguel Ezequiel, el director esportiu, a qui tots dos considerem una persona de gran valor per a aquest club.
La nostra filosofia és protegir i mantenir el tronc de l’arbre i intervenir només en les branques. No volem canviar el que hem trobat, sinó enriquir-ho. I ens agrada que aquestes incorporacions estiguin fora del que solen fer els equips de la nostra categoria. Ja podem veure la introducció gradual d’alguns d’aquests nous elements, per exemple amb Pau Morer, que malgrat ser català, va ser descobert en el mercat internacional -ja que ha jugat en els últims cinc anys fora d’Espanya-; o la inversió en joves jugadors que tenen potencial per desenvolupar-se i millorar.
Finalment volem adoptar una estratègia com a club que consisteix a invertir en jugadors joves. Això és en el que realment més creiem i el que hem fet amb molt d’èxit en el passat. Però no està exempt de riscos i va en contra de la intuïció humana. No és fàcil per a cap entrenador posar a jugar un jugador jove en comptes d’un més preparat i experimentat i veure al jove cometre errors costosos fins que n’aprèn, però, a més, sense tenir cap garantia que n’aprendrà, dels errors. Aquest procés tampoc acaba d’agradar als afeccionats. Per exemple, Dimitris Siovas, del Leganés i ara al Huesca, era odiat per l’afició del Panionios quan tenia 18 anys. Però les recompenses potencials poden portar a qualsevol club a un nivell més alt del que normalment permetrien els seus recursos financers. Una de les raons per les quals triem aquest país és el requisit que un mínim de 6 de 22 jugadors han d’estar per sota dels 23 anys. Aquesta regla, que per a la majoria dels clubs és incòmoda, nosaltres volem convertir-la en una de les nostres cartes més fortes i obtenir-ne un avantatge competitiu.
Ha pensat en el futur comprar el Terrassa?
El meu objectiu, com li he dit clarament a en Jordi, és que el club arribi a la Segona Divisió. La meva intenció és fer això junts i m’importa poc si llavors jo posseiré més o menys accions en el club que en Jordi.
Després del seu pas pel Panionios, quines lliçons ha tret en el món del futbol? Què és el que no s’ha de fer?
Puc dir mig de broma que després de la meva etapa al Panionios, estic qualificat per donar conferències a l’àmbit universitari sobre el tema “Què no fer quan ets propietari d’un club de futbol”. Però és cert que a la vida sempre és molt més fàcil saber què no has de fer que no pas saber què fer. Així que espero que això signifiqui que realment arribo ben preparat per a aquest esforç i no només estic creant una teoria que soni convenient i agradable per a mi mateix.
Les lliçons més importants són: tracta d’abordar la gestió d’un club de futbol com si fos el teu negoci principal i no com un de secundari i, sobretot, no com un passatemps. Tingues un pla i porta’l a terme amb el cap fred. No et deixis influenciar pels resultats -que contenen un gran element d’aleatorietat, però mira constantment com juga el teu equip. Recorda sempre que el futbol crea sentiments i que els sentiments solen ser enemics de la lògica. Brinda tot el teu suport a l’entrenador, però també mantingues-hi una distància saludable i separa clarament les tasques pel que fa a la inversió del club en els jugadors. Finalment, i molt important, suprimeix qualsevol necessitat infantil i egoista de semblar popular entre els afeccionats.
Estava desitjós de treballar i desenvolupar un projecte en el futbol espanyol?
No estic segur de com aprecien els espanyols el seu propi producte futbolístic, però nosaltres, que venim del futbol grec, ens sentim com nens en una botiga de llaminadures i estem gaudint de cada moment.
Va suposar una decepció no obtenir l’ascens?
Crec que a part d’expressar la meva solidaritat i respecte al dolor de la gent que tant havia treballat per l’ascens -que no es va aconseguir per petits detalls-, no estaria ajudant als objectius del club sumant la meva decepció a la dels altres. Crec que puc ser més útil per abordar aquesta contrarietat amb el cor fred -cosa que estic en millor posició de fer a causa de la distància i per ser nou-, i tractar de veure què podem fer per a millorar les nostres opcions d’ascendir en el futur.
Quin missatge enviaria a l’afició del Terrassa?
El meu missatge és que personalment no m’agrada la publicitat i també crec que sigui beneficiós per al club que em vegin sovint en els mitjans de comunicació. Els puc dir que em veuran i escoltaran molt poc, però sempre seré completament honest i el més obert possible. Crec que un equip pot veure’s influenciat significativament per l’actitud positiva o negativa a la tribuna i, per tant, s’hi pot incidir notablement. Haig de dir que em va impressionar molt l’acollida que va rebre l’equip després del partit contra l’Hospitalet. És molt estrany allà d’on vinc veure que l’afició recompensa l’esforç i no només el resultat. Això demostra tanta lleialtat com que la comprensió d’aquest esport meravellós però complicat i subjectiu no és superficial, sinó molt profunda. Així doncs, crec que he descobert una altra part important de la sòlida base d’aquest club, fins i tot després d’haver decidit involucrar-m’hi.
