La travessia marítima que hem fet pel fons de l’art local del Museu Municipal de Terrassa ens ha portat a esbrinar quina és l’obra pictòrica més antiga que es conserva amb representació del mar. Es tracta d’una taula del retaule major de l’església de Santa Maria de la Seu d’Ègara dedicat a Sant Ruf, de l’any 1612, de Joan Basi i Joan Baptista Parma. La predel·la, situada a la part inferior del retaule, com ofrena a Santa Madrona, copatrona de la ciutat de Barcelona juntament amb Santa Eulàlia. L’escena conté la figura de la santa, una dama jove de mig cos, amb un vaixell a la dreta i la palma martirial a l’esquerra; al fons, una escena de costa, on arriba un vaixell, suposadament a la platja de sota la muntanya de Montjuïc.
Batalles èpiques
Explica la llegenda que el cos finat de Madrona va arribar a Barcelona després de ser embarcada en una nau de mercaders que es dirigien a Marsella, des de Salònica, on el cos de la santa va ser venut per uns infidels. Quan el vaixell va passar per davant de Barcelona, es va originar una tempesta i el patró va haver d’atracar a la platja de Sant Bertran, prop de l’ermita de Sant Fruitós, a la muntanya de Montjuïc, on van dipositar-ne el cos i, cada vegada que volien retornar-lo al vaixell, el reprenia el mal temps. Aquest fet es va interpretar com el desig de Madrona de restar per sempre més a la capital catalana.
La història està recollida amb tot detall a “Ecclesiae Egarenses. Les Esglésies de Sant Pere de Terrassa” per l’historiador Domènec Ferran i publicat per l’Ajuntament. La pintura amb icona de mar es troba al magatzem del museu però es pot admirar amb la imatge que oferim i també en el llibre esmentat, així com cercant informació a les xarxes.
Hem donat prioritat a aquesta pintura mural perquè és la més antiga encara que no es pugui visitar de manera presencial. Durant la recerca hem trobat també una segona d’aquest gènere que si es pot admirar perquè està a la Casa Alegre. Per descobrir-la cal anar al primer pis, a la sala vuitcentista Hernán Cortés. Aquest espai conserva una sèrie de pintures al tremp de començaments del segle XIX sobre la conquesta de Mèxic atribuïdes a Josep Arrau i Estrada (Barcelona, 1774-1818).
El conjunt que decora les parets està integrat per sis plafons amb escenes figuratives d’aquella expedició de principis del segle XVI amb llegendes escrites a la part inferior. Un d’aquests plafons està protagonitzat pel conqueridor castellà, el qual mira un mar que sembla molt agitat per la forma sinuosa que ha pres un conjunt de vaixells i naus que suren a les aigües.
Al costat de Cortés, hi ha un home carregant una caixa a les espatlles. Afegir que l’obra mural va ser un encàrrec de Joaquim de Sagrera a Josep Arrau, que fou un dels pintors academicistes destacats de l’època. D’aquest conjunt s’ha subratllat que “és un dels millors i simbòlics del pocs realitzats durant el període de les guerres napoleòniques”.
Modernisme
I tanquem aquest cicle amb la pintura mural modernista d’Alexandre de Riquer i Ynglada (Calaf, 1856-Barcelona, 1920) que decora el saló menjador per esdeveniments especials de la residència modernista. L’obra que ornamenta la paret que mira cap al pati, és una representació de l’activitat econòmica d’època al·ludint a les feines del camp amb la silueta de Sant Llorenç del Munt al fons, a les fàbriques del tèxtil i a l’exportació de les mercaderies.
Tot el relat artístic està protagonitzat per dones però molt idealitzades i, evidentment, res a veure amb la classe femenina obrera de l’època, El fragment final d’aquesta pintura té en primer terme una figura femenina, asseguda a la vora de l’aigua, enfront una barca de vela que guarda caixes de mercaderia. De Riquer va crear aquesta obra (1901) a petició de l’Institut Industrial per decorar la sala d’actes de l’entitat a la seu del Raval de Montserrat però una sèrie de desavinences van provocar la fi del contracte. Després, l’entitat va demanar a Joaquim Vancells i Vieta que completés l’obra iniciada, que es pot veure a l’edifici del carrer de la Font Vella quan s’obre per la Fira Modernista. Finalment, el plafó de Riquer es va traslladar a la sala del menjador de la Casa Alegre.
Bibliografia consultada pel reportatge de marines al Museu de Terrassa: Llibres sobre els pintors Germans Viver, Joaquim Vancells i Vieta i Laureà Barrau i Buñol editats per la Caixa d’Estalvis de Terrassa i editorial Lunwerg. Biografia de Josep Martínez Lozano i catàlegs d’art local del Museu de Terrassa de l’Ajuntament de Terrassa.