QUI no coneix la història del judici del rei Salomó ? Té el seu origen en la tradició bíblica de qui fou el darrer monarca del regne unit d´Israel, durant gairebé quaranta anys. Parlem d´una època històrica situada entre els anys 965 i 928 abans de Crist. Concretament es parla de dues mares, amb un fillet cadascuna. Tots dos molt semblants, tal que si fossin dues gotes d´aigua.
A una se li morí el seu, tenint la gosadia de robar l´altre infant. A més, acabà d´ordir l´embolat volent-l´hi fer creure –a l´altra mare– que el difunt no era el propi. La jugada, però, no li va sortir bé. La mare del viu descobrí l´engany i reclamà que se li restituís el menut. Com que no s´entenien,acudiren a Salomó perquè els fes justícia. Assegurant ambdues que eren mares del nin, Salomó simulà partir-lo pel mig. Això hauria implicat donar-ne la meitat a cada una… La mare veritable no es conformà a veure trossejat el seu fill. Per contra, la mentidera bé que s´hi avenia. En aquesta conjuntura, Salomó va interpretar sàviament qui no l´enredava., obrant en conseqüència.
Aquests fets poden ésser reals o tenen tal vegada més pa que formatge. Vénen explicats al Llibre I dels Reis (3: 16-28) i s´entronquen totalment amb aquella famosa dita de "prendre una solució salomònica". Si alguna cosa trobo a faltar a l´entorn històric que ens toca viure penso exactament en uns jutges assenyats que mai no es deixen manipular. Que branden la integritat com a penó de la seva actuació professional.
Arribats en aquest punt, qui no recorda el cas d´en Pedro Pacheco, ex.alcalde de Jerez durant 24 anys. La famosa frase que "la justicia és una conya" seria allò que en diem un "fake news". Va venir provocada arran la decisió judicial de suspendre l´enderroc del xalet del cantant Bertín Osborne, construït il·legalment.
Intentant posar un bri de llum en la qüestió i abans de cloure la meva reflexió, hi ha un adagi que el trobo genial: "a plet clar, no cal advocat. A plet dubtós, ni un ni dos". Afegiria que "advocats i procuradors, a l´infern de dos en dos". Un i altre no fan altra cosa que abundar en la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als qui treballen en l´àmbit judicial. Mentrestant, uns i altres tenim "in mente" un munt de casos que ens incomoden. A veure si sona el flabiol casualment.
