PER raons que ara no venen al cas, he hagut de fer diverses tramitacions sanitàries, en els darrers mesos per a d’altres persones, i he constatat el canvi brutal en rapidesa i qualitat, respecte anys enrere. Pobre del que es posa malalt, en aquests temps, i no ho dic pel virus, que també, sinó per un descens notable de personal, un enrevessat sistema de cita prèvia, i un descontrol en les tramitacions, més semblants al caos que no pas a un sistema concret.
El primer gran problema prové de les fortes retallades en el sistema de salut pública, a partir de 2010, que no han estat compensades, a dia d’avui. Si a tot plegat hi afegim la greu incidència del COVID19, arribem a la conclusió que el nostre sistema està proper al col·lapse si de forma immediata no es reverteix la situació.
I una situació de gran carència, no es reverteix sinó disposa de plans a curt, mig i llarg termini. Això, és el que ha volgut preveure el Cercle de Salut, amb un document coordinat per Guillem López – Casasnovas, catedràtic de la UPF, i Marc Casanova, investigador del CRES. Remeto al lector a la consulta d’aquest document, però n’extrec algunes de les principals conclusions.
Tenim en el sistema d’atenció primària unes carències enormes que obligarien a contractar 1.000 professionals mèdics, per a cobrir-les. Similars xifres apareixen en el cas d’infermeres i altre personal auxiliar. Si el sistema de primària es col·lapse, produeix una reacció en cadena cap als serveis superiors , de manera que tot el sistema queda descompensat, a nivell global.
Per a fer front a la situació, redreçar el sistema i preparar-lo pel futur immediat, caldria injectar 5.000 milions d’euros en els propers 5 anys, a raó de mil milions per any. Aquest càlcul no és tant per habitants ,sinó pel PIB del territori que hauria de ser la font bàsica per calcular les dotacions pressupostàries.
Aquest estudi, compta no solament amb la solidesa dels seus impulsors, sinó amb la participació de nombrosos professionals, allunyats de qualsevol consideració política. Parlem d’un estudi seriós, coherent, i professional, sense connotacions polítiques que puguin desfigurar la diagnosis i les propostes.
Si aquestes son les necessitats, convindria posar-hi els mitjans. D’on treure’ls ? Es evident que s’ha de modificar el sistema de finançament de les comunitats autònomes i una de les prioritats i factors haurà de ser la despesa sanitària, però no n’hi haurà prou perquè l’increment serà enorme i no quedarà compensat. Aleshores ? Doncs, toca modificar les prioritats pressupostàries, per donar entrada a aquest increment d’aportació a la sanitat pública.
Això requereix abandonar despeses no productives ni justificables, per obtenir recursos suficients. Vol dir, retallar o liquidar serveis impropis, a més de privatitzar-ne d’altres que suposen elevades aportacions públiques. Penso en Acció Exterior, en TV3, en Sindicatures, Oficines diverses, publicitat, etc. Si posem la Sanitat com a prioritat , la resta passa a ser secundari i si ho és, se’n pot prescindir de forma total o parcial. No hi ha altre remei perquè els ingressos son limitats, i han de fer front a unes despeses en creixement.
El que no és de rebut, és voler mantenir un sistema de salut, amb unes aportacions per sota de les necessitats. És el que passa actualment, amb una greu davallada de la qualitat i la rapidesa assistencial. Aquest ha estat fins ara la joia de la corona. Ha deixat de ser-ho i corre el perill de caure en una decadència irreversible. La proposta del Cercle de Salut, va en la bona direcció. La de dir el que fa falta, per a retornar al lloc d’honor que tenia la nostra Sanitat.
