EL passat dimecres 23 de setembre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el Reial Decret-llei 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància, la nova llei que regula el teletreball. Es tracta d’un document de 43 pàgines, tot i que la regulació del teletreball només n’ocupa 8. La resta de 35 pàgines la composen una exposició de motius (un text introductori en el qual s’argumenten les raons per les quals la llei és necessària) i diverses disposicions addicionals, finals i transitòries, que regulen qüestions tan allunyades del teletreball com un incentiu fiscal per les empreses organitzadores de la Champions League femenina de futbol (que es va jugar fa unes setmanes al País Basc). Si d’entrada ja sobta que l’exposició de motius sigui més llarga que el propi contingut de la llei, què té a veure la Champions League femenina amb el teletreball?
A partir d’aquí, si analitzem el contingut de la norma és cert que es regulen aspectes interessants que fins ara no estaven regulats. Per exemple: s’estableix la obligatorietat de pactar per escrit la realització de teletreball i s’indica quin ha de ser el contingut mínim obligatori del document (les eines que necessitarà la persona teletreballadora per poder prestar els seus serveis a casa, l’horari que farà, les despeses que tindrà€). Ara bé, d’una lectura pausada de la llei podem concloure que la majoria d’articles repeteixen o reiteren condicions de treball que ja eren aplicables abans de la seva publicació. Per exemple, la norma indica que el teletreball no pot suposar cap despesa per a la persona treballadora, que aquesta ha de seguir fitxant (registrant la jornada), o que té dret a la formació i a la desconnexió digital. Doncs bé, totes aquestes condicions de treball ja existien amb anterioritat i ja eren plenament aplicables a totes les persones treballadores, incloses aquelles que presten els seus serveis a distància.
Tanmateix, la nova llei del teletreball inclou obvietats. Per exemple s’indica que s’ha de garantir la prevenció de riscos laborals de la persona que treballa a distància. No obstant, no era necessari regular aquesta qüestió en una nova llei sobre teletreball ja que la pròpia llei de prevenció de riscos laborals ja estableix que el seu contingut s’aplica a totes les persones treballadores (amb independència de si treballen al seu domicili o al centre de treball).
D’altra banda, no és cert que fins ara no existís una regulació a Espanya del teletreball. L’article 13 de l’Estatut dels Treballadors ja venia regulant el treball a distància. Malgrat que aquest article havia quedat desfassat ja que el context de les relacions laborals no és el mateix a l’actualitat que fa 25 anys quan es va redactar, no calia una nova llei per regular el teletreball: hagués sigut molt més senzill modificar i ampliar l’article 13 de l’Estatut dels Treballadors. De fet, el que cal és simplificar la legislació, fer-la clara i accessible pel conjunt de la població i evitar aquesta híper-regulació.
La nova llei de teletreball ha tingut molt ressò i segur que se’n seguirà parlant durant les properes setmanes. Tot i així, no hi ha dubte que en aquesta nova llei sobre teletreball s’ha inclòs molt més pa que formatge.
* L’autor és Diplomat en relacions laborals, llicenciat en ciències del treball i graduat en dret. Màster en dret empresarial
