Com porta això de tenir escorta?
Doncs és el que més estrany em resulta d’aquesta no-va etapa de la meva vida. No m’havia parat a pensar mai el que això significa de renúncia a una bona part de la teva intimitat i llibertat.
Deu ser vostè el conseller més protegit.
Sí, juntament amb el president. Tenim un dispositiu especial. Els mossos que m’acompanyen són molt professionals. No en tinc cap queixa, al contrari. Es tracta d’una entrega increïble a la persona que protegeixen i a més hi ha molt bona sintonia, una química molt maca, la veritat.
Com s’està integrant vostè al Govern?
Li he de dir que molt bé. La relació és molt correcta i de molta col·laboració. Sempre, per qüestions de la feina, es té més relació amb uns que amb altres. Per exemple, amb la consellera Vergés treballem molt com també amb el conseller Bargalló, perquè els nostres departaments formen part del Procicat.
Com percep vostè des de dintre la tensió que es projecta entre Junts per Catalunya i Esquerra?
Miri, és evident que som dos partits diferents i que pensem de forma diferent. Això ha de ser enriquidor. Estem cridats a entendre’ns. Tenim una gran responsabilitat i els dos partits en som responsables. Imagini’s que jo no m’entengués amb la consellera Vergés, amb qui cada dia hem de despatxar qüestions relacionades amb la pandèmia.
Doncs permeti’m que li digui que, des de fora, la percepció és d’acarnissament, o serà que forma part del guió? Les eleccions poden estar molt a prop.
Cregui que ens entenem. Clar que hi ha diferències de criteri. Quin tipus de Govern seríem si no diferíssim? El Govern està format per persones i entengui que es poden generar situacions de discrepància, que se solucionen amb acords. Sí, és cert, s’acosten eleccions i, amb uns comicis a prop, sempre es produeix alguna situació de cert nerviosisme, però no ho dramatitzaria.
Com s’ha trobat el departament?
Deixi’m dir, una vegada més, que estic extraordinàriament agraït al conseller Miquel Buch per la seva gestió al capdavant d’Interior i especialment per com ha dirigit el traspàs de poder a dintre de la conselleria. Ha estat exemplar en tots els sentits. Crec que amb això contesto la seva pregunta. El departament, l’he trobat endreçat, perfecte. El conseller Buch ha solucionat problemes històrics que a mi m’han facilitat molt la meva arribada al Govern.
I els Mossos?
Miri, el Cos de Mossos d’Esquadra ha volgut sempre ser molt discret i li ha tocat viure moments molt complicats en què ha estat el centre d’atenció. A més a més, és un cos molt divers i plural. És difícil que dues persones pensin igual, imagini’s si parlem de disset mil. En moments de tranquil·litat, les diferències es converteixen en riquesa i en moments de tensió, en complexitat. M’he trobat un cos amb moltes ganes, molt responsable. Amb mi, una relació molt cordial, molt fluida, que em fa sentir molt còmode.
Es parla molt de la independència dels Mossos, com a policia judicial. Sembla que vénen uns dies complicats. Està preocupat?
Sí, vénen temps que semblen complicats. No tinc por, tot i que entenc les dificultats amb les quals ens podem trobar. La possible inhabilitació del president, queda una sentència del procés, s’acosta l’aniversari de l’1 d’Octubre; estem gestionant al carrer una pandèmia amb uns efectes gravíssims sobre un segment molt ampli de la ciutadania. Estem treballant ja molt.
Llavors, els precedents, els hem de valorar com a referents?
Hi ha coses que tinc molt clares i la prudència no em permet explicar-les amb massa detalls. Es tracta de garantir drets fonamentals i per tant de trobar el punt d’equilibri. Parlem del dret de reunió, del dret a la protesta, a la lliure manifestació i, al mateix temps, del dret a la seguretat. Hem de situar el límit allà on el situa el Tribunal Europeu de Drets Humans.
Els jutges espanyols no sembla que tinguin els mateixos criteris.
Permetrà que el contradigui. Els jutges saben perfectament el dret aplicable i només ens hem de fixar en els esdeveniments de l’11 de Setembre. El que abans era un delicte en relació amb la monarquia ara no ho és i han ocorregut fets que no s’han tractat com a tals. Es tracta de normes d’aplicació directa. De tota manera, a mi, qui m’interessa que interioritzi aquesta qüestió és el Cos de Mossos d’Esquadra Policia de la Generalitat.
Li han dit els Mossos si tenen algun dispositiu per detenir el president Torra?
(Somriu.)
En cas que sigui necessari, volia dir.
No me n’han dit res i estic segur que el president no donarà motius per ser detingut. Estigui tranquil, no serà necessari.
Com hauria de ser una intervenció policial davant possibles incidents al carrer?
Els Mossos d’Esquadra intentaran allunyar-se del conflicte i treballar a fons la prevenció. Les intervencions preventives ens han servit durant la Diada per evitar situacions de violència. El dispositiu va ser un èxit.
Però, de vegades, les situacions al carrer es compliquen.
Aplicació mínima de la força, intervenció progressista, mesurada i responsable.
I al voltant de la pandèmia?
Doncs al servei de les autoritats sanitàries fent complir les decisions que prenguin els organismes pertinents, com no pot ser d’una altra manera.
S’hauran d’adoptar mesures severes?
No ho sé; els criteris, lògicament, són epidemiològics, però crec que el Govern sabrà estar a l’alçada en funció de la situació. A Catalunya hem viscut experiències complicades que s’han resolt bé, com a Igualada o a Lleida. Ara sembla que hi ha problemes a la Cerdanya o a Manlleu. Es prendran les decisions que calguin. Hem d’estar preparats per a tot.
Anirà vostè a la Cerdanya aquest cap de setmana?
(Somriu.) Home, estic recomanant que no hi vagi ningú, no se m’acudiria. Només faltaria que algú em fes una fotografia passejant o en un restaurant. De tota manera li he de confessar que la meva família i jo teníem previst anar-hi aquest cap de setmana, abans que la situació fos tan greu.
Per cert, suposo que no és igual entrar a l’Ajuntament com a regidor que com a conseller.
Avui -per dimecres 23 de setembre, dia que es va fer aquesta entrevista- he tornat a l’Ajuntament i la sensació ha estat absolutament emocionant.
Han estat cinc anys a l’Ajuntament. Una cursa meteòrica.
Sí, han estat cinc anys molt intensos. He recordat el conseller Josep Rull, a qui mai podré agrair suficientment l’oportunitat que em va donar. Sento una enorme admiració per la seva figura com a polític i pel sacrifici del seu empresonament injust. He recordat també el conseller Lluís Puig, igualment víctima de la injustícia amb un exili dolorós i, per descomptat, els meus companys de partit, amb qui he treballat molt, especialment la Meritxell Lluís. He après molt treballant amb ella. Voldria aprofitar per desitjar tota la sort del món a la Montserrat Trullàs, que pren possessió del càrrec de regidora aquesta setmana. A tots, els estic molt agraït.
Ha vist vells coneguts.
Amics, diria jo. M’ha rebut l’alcalde i han vingut a saludar-me tots els que fins fa poques setmanes eren els meus companys de ple. Bé, tots menys els regidors de Ciutadans. Amb aquesta formació ens separa un abisme ideològic, però pensava que la relació personal era una altra cosa.
El noto dolgut.
Ho estic molt. He tingut una molt bona relació amb els representants de Ciutadans, especialment amb el seu cap de llista, Javier González, i li he de confessar que no m’esperava aquesta actitud. Concep la política com un lloc de trobada. Mai negaria jo la meva consideració a un company i espero que algú em recordi aquestes paraules si jo algun dia actuo així.
Suposo que li hauran tornat a demanar més mossos per a la ciutat.
Doncs sí. He de dir, no obstant això, que Terrassa és una de les ciutats més ben dotades d’efectius policials, però ho estudiarem.
Vostè és d’aquí i sap que, segurament de forma errònia, comencem a tenir la mateixa sensació que als últims anys de la Policia Nacional, que no hi era.
Gestionar les sensacions és molt complicat. Hi insisteixo, Terrassa està ben dotada quant a efectius i afortunadament és una ciutat amb un baix índex de delinqüència. És cert, i ho conec bé, que hi ha algunes zones que necessitarien més atenció policial. No vull dir llocs, per no estigmatitzar des del mateix departament cap zona en concret. Que no es preocupi la ciutat que ho estudiarem.
Com veu les eleccions?
Segur que molt igualades. Nosaltres les afrontem amb humilitat. Sempre sembla que sortim com a perdedors, però tenim molta confiança i crec que estem fent les coses bé.
Avui han vingut tres consellers a Terrassa, la campanya s’ha desfermat.
Sí, és veritat, tot indica que ja estem en campanya. Jo pertanyo a un partit independentista i, més enllà de la victòria que desitjo per al meu partit, el que realment m’agradaria és que guanyés l’independentisme.
