A llegítima és el dret que tenen determinades persones a obtenir part del patrimoni que hi ha en la successió d’una persona. Aquest dret neix en el moment de la defunció i no abans.
Les dues coses principals a saber sobre aquest dret és: a qui correspon i com es valora.
El dret a la llegítima pertany als fills del difunt, si aquest en tingués, o si no als pares del mateix, i suposa una quarta part del valor de l’herència.
És molt important tenir en compte que es tracta d’un dret que determina la llei i no d’una obligació o una voluntat del difunt, i com a tal es pot exercir o no. És a dir, la llegítima es pot reclamar, s’hi pot renunciar o simplement es pot no fer res. La pretensió per exigir la llegítima prescriurà passats deu anys de la defunció.
El fet de deixar la llegítima als fills o als progenitors per exigència legal significa que al nostre testament només podem decidir a qui va a parar el 75% dels nostres béns, ja que l’altre 25% anirà a parar als llegitimaris.
S’ha de tenir en compte que el percentatge destinat obligatòriament a la llegítima varia segons la comunitat autònoma en què ens trobem, i quan parlem del 25% ens referim a Catalunya. A altres comunitats pot significar un terç de l’herència o fins i tot la meitat del cabdal hereditari.
És habitual que, quan una persona mor, tant els hereus com els llegitimaris no tinguin clar tot el patrimoni que hi pot haver al seu nom, és per això que, si una persona ha reclamat i cobrat la llegítima basant-se en el patrimoni conegut a data de la defunció, si sortís a la llum l’existència d’algun compte corrent o d’una finca, podria reclamar el que es diu un suplement a la llegítima, encara que s’hagués donat per pagat.
Un altre dubte molt freqüent respecte a la llegítima és com a influència en la resta de l’herència, doncs bé, no tant com podem pensar. El llegitimari no té dret a reclamar uns béns concrets de l’herència, ni tampoc pot impedir que l’hereu faci el que vulgui amb els béns que rep, fins i tot es podria vendre tot el patrimoni rebut. Serà el que ha estat nomenat hereu qui decidirà com paga la llegítima, si amb béns de l’herència o amb diners.
Però segur que molta gent es preguntarà si hi ha alguna manera de no deixar la llegítima als fills. Sí que hi ha una manera, però hi ha d’haver una causa justificada. Fins fa relativament poc, només podia desheretar una persona (treure-li el dret a la llegítima) si es donava algun dels motius enumerats al Codi Civil i que són molt greus, com per exemple haver estat condemnat en sentència ferma per un delicte de lesions o haver maltractat el testador, la seva parella o algun fill seu. Però el nou Codi Civil de Catalunya va incloure una causa menys greu; aquesta causa és que hi hagi una falta de relació manifesta entre la persona que fa el testament i el llegitimari, sempre i quan sigui per culpa d’aquest últim exclusivament. Aquí no entraria el cas en què un pare o mare fa fora un fill de casa, només es podria desheretar aquell fill que ha “desaparegut” voluntàriament.
Els requisits que s’han de complir per poder desheretar un fill, a part que hi hagi una causa justificada, són els següents: s’ha de fer sempre dins del testament (o pacte successori o codicil), s’ha d’anomenar la persona amb noms i cognoms i s’ha de manifestar per quina causa s’està desheretant aquella persona.
La persona desheretada pot no estar d’acord amb el que ha manifestat el seu progenitor al testament, i pot impugnar-lo, és a dir, demanar al jutge que deixi sense efecte la clàusula que el deixa sense res i així poder cobrar la llegítima. En aquests casos ens trobarem amb el problema que qui ha de provar la causa és l’hereu i no el llegitimari, el que significa que si, per exemple, un fill ha estat desheretat perquè ja fa anys que no té relació amb els pares, seran els altres fills i hereus els que hauran de provar que efectivament no existia relació entre ells i que a més és culpa del seu germà.
Com en tot, el més important és planificar la successió de manera correcta i sent conscients de totes les conseqüències que ens podem trobar, per tant, cal estar ben assessorat per bons professionals abans de prendre decisions precipitades.
* L’autora és advocada de la Previsió i la Rambla Serveis Funeraris
