Amb la mort de Luis Gascón, esdevinguda dijous, a 76 anys, Terrassa ha perdut un poeta, un professor i, sobretot, un activista de la literatura, de l’entusiasme per la capacitat que tenim els humans d’entendre’ns, i de ser feliços, amb les eines de les paraules i el llenguatge, llegint i escrivint, i també parlant, un entusiasme que, amb el seu tarannà bonhomiós, encomanava a tothom qui se li acostava, ni que fos només per escoltar els acudits que tan aficionat era d’explicar.
Nascut l’any 1944 a Almudèver (Osca), Gascón va començar però no va acabar la carrera sacerdotal. Llicenciat en teologia i filosofia i lletres, dels seus anys de seminari va conservar el gust pel llatí, que llegia i fins i tot escrivia (textos breus). Per ell, deia, no era cap llengua morta, perquè la feia servir cada dia, i la sumava a l’aragonès i el castellà, les dels seus pares, i el català que va començar a aprendre en arribar a Terrassa, el 1962. Luis Gascón era una persona que dominava i estimava quatre idiomes.
Entre 1970 i 2008, va ser professor (de llatí, història i ètica) en el col·legi Montcau-la Mola de Matadepera. El 1985, amb una ressenya de la novel·la “La mare”, de Gorki, començava les seves col·laboracions amb Diari de Terrassa. Al llarg de vint-i-quatre anys hi va publicar moltíssims articles tant d’opinió com de crítica literària.
La seva passió per la literatura el va portar a l’Associació de Poetes Terrassencs. Entre 1998 i 2005 va coordinà els “Joves Poetes” de la Festa de la Poesia que l’entitat organitza per Sant Jordi. En els llibres “Mostra de poetes terrassencs 1986/97” i “Mostra de narradors terrassencs” (1992), editat per l’Associació, va publicar alguns dels seus treballs de creació literària.
Poemes “al batec del cor”
Tres vegades (els anys 1994, 2001 i 2014), Gascón va ser el protagonista d’una “Trobada de poesia” de les que periòdicament organitza l’entitat. A la darrera va presentar “Al batec del cor”, una antologia dels seus poemes escrits en català. En un d’ells ret homenatge in memoriam al seu amic Jaime Vándor, poeta i sobrevivent de l’Holocaust, que l’any 2000 Gascón va portar a Terrassa, per presentar, a la llibreria Mil i Un Lletres, el seu llibre “Algo largamente inesperado”.
Però, més que qualsevol altra cosa, Gascón era un lector omnívor. A la lectura s’hi havia enganxat de molt petit, gràcies a la pesseta que el seu avi li donava cada setmana, amb la que va començar a comprar tebeos: El Guerrero del Antifaz, Roberto Alcázar y Pedrín, Dan Barry el Terremoto (col·lecció aquesta que se n’enorgullia de conservar sencera). Dels tebeos va passar, en entrar al seminari, a 12 anys, a la poesia i la literatura en general.