La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Núria Marín, va participar el dimarts en una reunió telemàtica amb 28 municipis més d’Espanya per demanar al Gobierno "l’obertura del diàleg de les entitats locals" amb el Ministerio de Hacienda per renegociar les condicions d’ajudes per afrontar la crisi del Covid-19 i la gestió dels romanents municipals.
La petició arriba després que el Congreso de los Diputados no convalidés, el passat 10 de setembre, el Reial Decret que havia pactat entre la FEMP (Federación Española de Municipios y Provincias) i el Ministerio de Hacienda que, segons el comunicat emès després de la reunió entre els municipis, era injust i vulnerava el principi d’igualtat entre municipis i ciutadania. Es tractava "d’un mal acord" que vulnerava l’autonomia financera de les entitats locals i establia "una inadmissible exclusió dels ajuntaments que no disposen de romanent del repartiment dels fons provinents dels Pressupostos Generals de l’Estat".
Per a la tinenta d’alcalde, Núria Marín, "era un acord que perjudicava greument a milers de ciutadans i ciutadanes en un moment especialment delicat per a l’economia local, que ha de fer front a mesures excepcionals per minorar els efectes socials de la pandèmia". Els 29 municipis que s’han unit per reclamar la millora en les condicions de les ajudes pel coronavirus demanen que la nova negociació es basi en els acords a què es va arribar per unanimitat a la FEMP els dies 2 d’abril i 22 de maig, basats en la "igualtat i la solidaritat" i centrats "en reclamar un sistema d’ajudes que permetin fer front a les dificultats econòmiques ocasionades per la crisi del coronavirus", posant atenció en el fons incondicionat de 5.000 milions i en el de 1.000 milions destinat específicament al transport públic.
Els representants dels municipis reclamen l’aplicació de superàvits, l’ampliació del termini de les inversions financerament sostenibles i l’eliminació de la regla de la despesa, el concepte de dèficit i d’estabilitat, almenys per als anys 2020 i 2021. Els governs locals reivindiquen que puguin participar com a beneficiaris dels fons europeus, "rebent almenys el 14,16%, percentatge de la despesa local respecte a la despesa pública total a Espanya". Marín considera especialment important per a Terrassa "poder disposar lliurement dels romanents acumulats en els darrers anys perquè els podem destinar a projectes municipals molt necessaris a la nostra ciutat".
L’esforç financer en aquesta gestió dels ajuntaments "està sent realitzat fins avui sense ajudes de cap mena, exclusivament amb recursos propis en unes circumstàncies excepcionals -de durada desconeguda- que han fet minvar els ingressos i augmentar les despeses de manera inèdita", diu el comunicat. Els ajuntaments necessiten "imperiosament i urgentment" ajudes estatals i europees "per a poder continuar prestant als nostres veïns els serveis i mesures anti-Covid que necessiten i col·laborar des de l’àmbit local en la imprescindible reactivació de l’economia", afegeix. "Les necessitem ja per a poder executar-les amb garanties durant la resta del present exercici pressupostari", indica l’escrit. Per als representants locals, "seria un despropòsit intolerable que el Ministerio de Hacienda deixés als veïns dels municipis" sense ajudes "per un absurd ànim de revengisme davant la no convalidació del Reial decret".
A la videoconferència del dimarts en què es va acordar el comunicat van participar 29 municipis de tot el país: Algeciras, Alicante, Almería, Badajoz, Badalona, Cádiz, Córdoba, Girona, Granada, Lleida, Madrid, Málaga, Marbella, Murcia, Oviedo, Palencia, Pamplona, Pontevedra, Pozuelo de Alarcón, Reus, Salamanca, Santander, Santa Cruz de Tenerife, Tarragona, Telde, Terrassa, Teruel, Valencia i Zaragoza.
