HEM començat una nova temporada de bolets, amb els mateixos problemes de sempre. Invasió generalitzada del territori rural, sense prou coneixement dels drets i deures com per fer compatible la recollida de bolets amb el respecte a la propietat privada.
Per a molts boletaires ocasionals, el territori és de tots, i si és de tots, és meu, per tant puc fer el que em doni la gana. Alguns exemples: aparcar allà on em vagi millor, tant si és a la cuneta d’un camí, com si és en un camp o en un prat. Per a molts, si hi ha herba, és un bon lloc, perquè el cotxe no s’embruta, i al cap i a la fi, l’herba ja torna a créixer. No s’imaginen que l’herba trepitjada no se la volen menjar les vaques o cavalls que hi pasturen.
Si hi ha un vailet ( fil amb corrent, per evitar surti el bestiar ) , es pot trencar o canviar de lloc, per passar millor, sense imaginar que les vaques, vedells i cavalls, es poden escapar cap altres finques, cap a carreteres o lluny enllà, amb costosos efectes per als propietaris a l’hora de tornar-los a casa seva.
I les deixalles. A banda de la pèssima imatge de trobar tota mena de llaunes, plàstics, paper d’alumini, i altres restes, cada any, tenim notícia d’algunes morts d’animals per haver ingerit ampolles de plàstic, abandonades en els boscos.
En fi, aquesta és una constatació anual de l’estat de les coses, en matèria de temporada de bolets, de manera que a no gaire tardar s’haurà d’implantar un carnet, un permís, una autorització. I no és que un carnet, resolgui tots els problemes abans esmentats, en absolut, però almenys es podrien tenir uns ingressos com per destinar-los a la neteja de boscos i a tenir alguns vigilants que regulessin el comportament i podessin sancionar , en cas d’incompliment.
És una mica trist, pensar en sancions, però a la vista està la manca de civisme, any rere any. I com sempre passa, paguen justos per pecadors perquè molts tenen un comportament exemplar, però ni que sigui només un cinc per cent, els que no compleixin, n’hi ha prou per provocar danys considerables a pagesos, ramaders i propietaris, en general.
En altres indrets, la recollida de bolets està regulada, sota diferents formules. En algunes províncies de Castellà – Lleó, per exemple, hi ha carnet o taxa de cinc euros al dia, per anar a buscar bolets. En altres, es pot treure un carnet de temporada, amb preus diversos, en funció dels municipis que s’han agrupat. Altres comunitats també han regulat com Navarra, La Rioja, o Castella – La Manxa.
I poc a poc, va creixent el nombre “vedats de bolets”. Fins ara teníem els vedats de caça, on només hi poden anar els que tenen permís. Doncs, bé, ara s’estan creant els vedats de bolets per reservar el territori a qui es tregui el permís corresponent. Alguns propietaris ho estan implantant amb proves pilot i tot indica que aquesta pràctica s’anirà estenent.
La regulació es fa inevitable per l’allau de persones que van al bosc. Anys enrere, anaven a buscar bolets, els de cada poble, més per consum propi que no pas per treure’n grans beneficis. Més tard es varen començar a comercialitzar diverses espècies, permetent uns ingressos extres, cada temporada, però aquesta pràctica ha donat pas a un nou concepte d’explotació indiscriminada, amb colles organitzades que van a recollir tot el que troben per vendre directament o per mitjà d’intermediaris. I això ja no és sostenible ni acceptable. Si hi ha comercialització, ha d’haver-hi regulació i control. Es el debat que s’inicia al principi de cada temporada, sense haver trobat encara, la resposta adient. En alguns llocs sí, aquí, encara no.
