Falta d’infraestructures, una comunicació “escassa al principi i precipitada cap al final”, eliminació d’especialitats i reforços, manca d’una planificació clara en mesures de conciliació familiar, “instruccions canviants i contradictòries”, i ambigüitat. Aquestes són algunes de les crítiques que fa la Pepeta (Plataforma d’AMPA/AFA de l’Escola Pública de Terrassa) quant a la gestió de l’obertura del curs escolar 2020/2021. L’entitat ha fet públic un comunicat per a expressar la seva “indignació” envers la situació que està vivint l’escola pública en l’inici d’aquest curs marcat per la pandèmia de la Covid-19.
La Pepeta felicita i agraeix els equips de docents i directius “pel bon treball que s’està fent i la seva implicació per organitzar l’obertura de centres en aquesta situació”, però critica el paper tant del Departament d’Educació com de l’Ajuntament de Terrassa. “Som conscients que des del departament no se’ls ha ajudat i que hi ha hagut una manca d’informació i una improvisació més que evident durant aquests mesos de crisi. Tant per part del departament com de l’ajuntament, entenem que no han estat a l’altura de les expectatives de les famílies per l’educació segura, inclusiva i de qualitat”, diuen.
La plataforma assegura que la situació a les escoles públiques de Terrassa ja era complicada abans de la crisi sanitària. “Hem de recordar que venim d’unes reclamacions pre-Covid on, tant des del departament com des de l’ajuntament, hi ha un reconeixement de la mala situació que pateix l’escola pública a Terrassa, en termes de massificació, segregació o exclusió educativa, també per manca de recursos per a desenvolupar l’escola inclusiva”, destaquen des de la Pepeta, que també lamenta “la mala gestió dels darrers anys portada a terme per l’empresa Serhs, que porta el servei de menjador”, i una “falta d’infraestructura per assolir una baixada de ràtios arreu i la creixent demanda de l’escola pública envers la concertada”.
Accions “purament reactives”
Segons l’entitat, des del mes de març “s’hi ha afegit la incertesa sanitària. I tant des del departament com des de l’ajuntament, les famílies entenem que s’ha reaccionat tard, amb cap previsió i amb la mirada més posada als titulars dels mitjans de comunicació, que a la recerca d’alternatives per garantir l’escolarització presencial segura i de qualitat”. “Els anuncis i les accions han estat purament reactives i no proactives i s’han presentat recursos com a nous malgrat que ja existissin o estiguessin aprovats, com les infermeres de referència de les escoles o l’augment de plantilla als centres”, consideren. Així, per exemple, lamenten els canvis de criteri quant a les ràtios a classe, qüestió en què opinen que “hi ha hagut deixadesa del govern espanyol i manca de perspectiva del govern català”. A més, “s’afegeix a aquestes negligències la insuficient aportació de recursos, de docents i d’espais que ha limitat encara més la capacitat organitzativa segura dels centres”, denuncien.
La Pepeta assegura que als centres educatius de Terrassa “ha quedat un nombre important de grups per sobre de 20” i que “molts centres han hagut d’eliminar especialitats i reforços”. També sostenen que “les escoles bressol no han disminuït les ràtios, més enllà de possibles baixes per causes personals de les famílies i no s’ha incrementat tampoc el personal més enllà de suports de monitoratge en la franja de migdia”. D’altra banda, destaquen que “quan s’han demanat espais, des d’inspecció i l’ajuntament s’ofereixen espais poc compatibles amb llocs per fer classes”. “Han trigat a donar respostes. I ‘no han tingut temps’ de fer totes les actuacions als voltants dels centres que s’han demanat per facilitar entrades i sortides de l’alumnat”, diuen.
Respecte al servei de menjador, critiquen que “no s’ha fet cap previsió ni actuació per part de l’ajuntament per garantir la seguretat, i s’han acabat d’organitzar l’últim dia abans de les classes”. També lamenten la falta d’una planificació clara i immediata de mesures de conciliació familiar que permetin a les famílies acompanyar les directrius de confinament en cas de sospites o confirmació de positius en els grups escolars.
Per tot això, demanen al Govern de la Generalitat que doti el pressupost en educació amb el 6% del PIB, i al Departament d’Educació que tingui en compte les reclamacions de més reforços d’especialitats, i que vagi més enllà i doni recursos per poder arribar al màxim desdoblament de grups, i que cap grup estigui per sobre de 20 alumnes; que incrementi les dotacions econòmiques als centres per caminar cap a la gratuïtat total del sistema educatiu; que s’incrementin els pressupostos d’infraestructures educatives; i que s’efectuï un pla de gestió directa de l’hora del migdia, integrant aquest espai dins el projecte educatiu.
A l’Ajuntament, la Pepeta li demana, entre d’altres, un pla de xoc urgent per la planificació d’estructures educatives, que complementi l’aportació de personal a les escoles bressol municipal amb una figura de conserge que permeti regular l’accés de les famílies al centre, i que intervingui directament en la gestió del servei del menjador per tal d’assegurar que els protocols es porten a terme i que municipalitzi aquest servei fins que el departament el reclami com a part del projecte d’educació.
