Tots els contractes de lloguer signats des de ahir no podran superar un índex de referència fixat per la nova “Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge”, que va aprovar el Parlament de Catalunya dimecres de la setmana passada. Una disposició addicional permet que la mesura s’apliqui immediatament a les quatre capitals catalanes i a 54 municipis més amb manca d’habitatge assequible o bé amb preus disparats, entre els que figura Terrassa.
D’aquesta manera entra en vigor la regulació dels lloguers impulsada pel Sindicat de Llogaters i que els partits van pactar fa una setmana al Parlament després d’una negociació al límit. La seva aplicació, però, pot quedar en suspens si acaba al Tribunal Constitucional. El president del grup parlamentari del PP, Alejandro Fernández, ja ha anunciat que presentarà un recurs d’inconstitucionalitat per deixar la llei sense efecte, entenent que “fa la vida impossible” als propietaris i que Generalitat no té competències per aplicar-la.
La llei catalana dels preus dels lloguers estableix que als mercats tensats els lloguers tindran preus vinculats l’índex que estableix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Els nous contractes s’ajustaran al preu/m2 de referència, que funcionarà com a topall, i si l’habitatge ha estat arrendat per sota d’aquest preu durant els darrers cinc anys, quedarà congelat.
La llei contempla un paquet d’exempcions per als propietaris d’habitatges amb rendes baixes. Si l’arrendador té uns ingressos inferiors als 1.422,80 euros (2,5 vegades l’índex de Renda de Suficiència de Catalunya -IRSC-), podrà mantenir els preus anteriors en els nous contractes o bé pujar-lo fins a l’índex de referència si estava per sota. L’exempció, però, no s’aplica si la unitat familiar dels llogaters no arriba als 1.991,92 euros (3,5 vegades l’IRSC).
Preu mitjà
Segons les dades de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa i Comarca, el preu mitjà del lloguer se situava a Terrassa el mes de març, just abans de la pandèmia de la Covid-19, en 624,47 euros, per sota de municipis com Rubí (664,66 euros), Sabadell (675,35 euros), (1181,61 euros) i Barcelona (980,48 euros).
A la ciutat, els preus pràcticament no han deixat de pujar des de 2013, en què la mitja se situava en 440,33 euros. De fet, l’actual preu del lloguer -624,47 euros- és el més car de la història de la ciutat, per sobre fins i tot del pic assolit el 2008 amb la bombolla immobiliària. En aquell moment el lloguer mitjà a Terrassa era de 606,56 euros.
La nova llei dels preus del lloguer s’aplicarà sobre els nous lloguers i no afectarà els contractes ja existents ni tindrà cap efecte als lloguers de segones residències, ja que està pensada per als nous contractes d’habitatges habituals. La norma preveu un règim sancionador. Llogar per sobre del topall assignat a la zona o no adjuntar-lo al contracte comporta sancions dels 3 mil als 9 mil euros. Si el preu supera en un 20% l’índex fixat o el propietari falseja informació sobre la renda anterior, les multes aniran dels 9 mil als noranta mil euros.
La mesura ha estat ben acollida pels seus impulsors. El Sindicat de Llogaters va celebrar que el Parlament faci un “primer pas” per regular els preus del lloguer i ha titllat l’aplicació de la nova llei d’un “fet històric”. L’entitat recorda que aquesta és una feina que ha tingut “l’ampli suport social de milers de persones i entitats”. Aquesta és, però, una “regulació de mínims” que suposa un pas “per la recuperació de drets i garanties” que havien quedat “retallades en favor de l’especulació durant les darreres dècades”.
TOTA LA CIUTAT O NOMÉS BARRIS
La nova normativa faculta als municipis a congelar i rebaixar preus impulsant la declaració d’àrea amb mercat de l’habitatge tens, bé a tot el municipi o a barris concrets on es produeixi una remuntada de preus. Els Ajuntaments hauran d’acreditar que l’àrea ha experimentat un increment sostingut superior a la mitjana de tota Catalunya, que els preus de lloguer superen el 30% dels ingressos habituals de les llars de la zona o de la renda mitjana dels menors de trenta-cinc anys, o que en els últims cinc anys el preu de l’habitatge ha augmentat 3 punts per sobre de l’IPC.
La declaració final és competència de la conselleria de Territori i Sostenibilitat, però els ajuntaments podran adaptar la norma a la realitat del seu parc d’habitatges. Per exemple, podran baixar o apujar un 5% els preus en funció de la situació dels lloguers a cada zona i tindran la possibilitat d’excloure del topall dels lloguers determinats habitatges, com els d’alt standing o els que superin els 130 metres quadrats. La Generalitat demana als ajuntaments que a les seves declaracions incorporin una memòria amb les mesures per fomentar l’oferta de lloguer assequible.
Juntament amb Terrassa, la Generalitat inclou en l’aplicació de la llei dels preus dels lloguers nou municipis més del Vallès Occidental, on el problema dels preus afecta pràcticament tota la comarca. A partir d’avui s’aplicaran els topalls als nous contractes a Sabadell, Sant Cugat, Rubí, Santa Perpètua de Mogoda, Castellar, Cerdanyola, Montcada i Ripollet. Queden fora de la mesura nuclis vallesans com Barberà, Badia, Ripollet o Castellbisbal.
