ANS Küng és un capellà i teòleg suís, que ja té 92 anys. Sempre s’ha distingit per una postura crítica dins l’estructura de l’Església catòlica. És ara, amb motiu de la situació summament complexa que embolcalla i encarcara el món amb la Covid-19, que em ve a la memòria un pensament seu. El trobo molt profund: “Un món únic necessita un tarannà ètic fonamental”. Més encara quan topem amb governants sense talla i éssers mediàtics penosos. Sense anar més lluny com el rei emèrit Joan Carles, a qui l’executiu espanyol té la santa barra de cobrir les seves vergonyes.
Com a home independent en tema polític, Küng advoca pel que ell considera una ètica de terme mitjà. Fins i tot, de centre radical, que faci per integrar alhora política i economia. D’acord amb aquesta tesi, no es pot entendre ni admetre la barra dels diputats i senadors€ Han tingut algun “detall” envers els treballadors afectats pel confinament? Al llarg de tot ell, han cobrat religiosament els seus emoluments. Els hauria de caure la cara de vergonya€, per no dir-la més gruixuda.
“El món necessita un tarannà ètic fonamental.” Arran del fort desgavell derivat de la pandèmia, em fa pena copsar que la classe dirigent segueix vivint a les musaranyes. Encara poso en dubte que tinguin clars conceptes com empatia i compromís social. “A través d’allò que és exclusiu, cal fixar-se el repte de l’inclusiu.”
Mai no es cansa d’insistir en conceptes com el foment de la mútua comprensió, arrelant la teoria d’una nova ètica global. Això que pot semblar tan summament senzill possibilitarà la bona convivència entre religions. Tota opció de salvar aquest món tan sacsejat passa per una qüestió clau: cohesionar tècnica, desenvolupament econòmic, ordre polític i un rampell de revolució que ens retorni al camí de l’esperança. Això sí, insistint en el pensament d’aquest teòleg, deixant-se amarar per un rerefons religiós i moral. Ben mirat, no és utòpic pensar que la irrupció d’aquesta pandèmia marca un senyal d’alerta abans que tot no se’n vagi pel pedregar.
Jo no gosaria parlar de “nova normalitat” sinó de “nova normativa”. Hem de recuperar la senzillesa d’antics valors volatilitzats a través d’escarafalls rebuscats i insulsos. El món és únic. Ens ho creiem?
