La pandèmia no remet a Terrassa, on les darreres estadístiques de la Covid-19 revelen que els contagis estan molt per sobre de la mitja catalana i el risc de rebrot continua sent molt alt. El gruix dels positius són joves i asimptomàtics, però les autoritats sanitàries adverteixen que el perill de repunt és a tocar i que la salut dels pacients més vulnerables està en joc. La raó és que alguns positius i contactes directes se salten les quarantenes. En aquest moment, Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya amb més casos de Covid, amb 297 positius en els darrers set dies. Per davant, Barcelona amb 1.419 casos i L’Hospitalet, amb 310. Immediatament per darrere de Terrassa està Girona, amb 287 casos.
Altres indicadors situen la ciutat al capdavant els municipis amb més afectació per la pandèmia. La taxa de reproducció és d’1 en aquest moment (1 positiu contagia 1 persona). L’indicador s’ha moderat els darrers dies, després que el 2 d’agost arribés a l’1,5 (cada positiu contagiava una persona i mitja) i al setembre ha superat alguns díes l’1,4. La taxa de reproducció és especialment elevada a la zona oest de la ciutat, considerada de més risc per les autoritats sanitàries. Actualment registra una taxa de reproducció de l’1,4, i una incidència acumulada de 200 positius per cada 100 mil habitants, el doble que la mitja catalana, que està en 95 casos per 100 mil habitants. Terrassa també supera la mitja catalana amb 158 positius per cada 100 mil habitants.
Pel que fa a la transmissió comunitària, la ciutat està lluny del 5% que marca el control de la pandèmia. Terrassa fluctua des de fa setmanes entre el 8% i el 12%.
“La incidència de la Covid és alta a la ciutat, però molts dels positius detectats són persones asimptomàtiques”, comenta Rosa Sala, Cap del Servei de Vigilància Epidemiològica del Vallès Occidental i Oriental. La primera setmana de setembre sis de cada deu positius no tenien cap símptoma de la malaltia.
cadena de transmissió
Una de les raons de les elevades xifres de contagi a la ciutat és l’ofensiva de cribatges que estan fent els CAPS, on els equips gestors Covid rastregen els contactes directes i indirectes per tallar la cadena de transmissió. Aquesta tasca de recerca permanent, clau per aturar l’avanç de la malaltia, bloqueja la pandèmia i també dispara les estadístiques.
Sala recorda que “cal detectar els casos per frenar la incidència”, però alerta que “més important que evitar els contagis, és evitar més casos greus”. La cap del Servei de Vigilància Epidemiològica adverteix que les darreres setmanes s’ha registrat un relaxament de les persones en quarantena. “Algunes no esperen a tenir el resultat de la PCR i fan vida social i altres no respecten els catorze dies d’aïllament”. La situació s’està produint “a les escoles, on algunes famílies se salten la quarentena i porten els fills amb febre a clase, i en altres àmbits, on es fa vida social després d’haver tingut contacte amb un positiu”. Sala adverteix que aquests comportaments estan “posant en risc la població més vulnerable”.
Precisament aquest és l’indicador més positiu de la pandèmia en aquesta segona onada de l’estiu i la tardor. La franja d’edat més elevada entre els positius se situa entre els 15 i els 54 anys, comenten des de Vigilància Epidemiològica. A diferència de la primera onada de la primavera, ara les persones grans i amb patologies cròniques ja no protagonitzen les estadístiques de la Covida la ciutat.
MENYS INGRESSOS
Els metges insisteixen en la importància de posar el focus en els ingressos hospitalaris i en els pacients a l’UCI. Un dels objectius de frenar la pandèmia és evitar un nou col·lapse del sistema sanitari. A Terrassa, mentre el risc de contagi és molt alt, les xifres als hospitals estan contingudes: una mitja entre 30 i 50 pacients en planta, tant a MútuaTerrassa com a l’Hospital de Terrassa, i entre 7 i 8 malalts a l’UCI.
Les estadístiques hospitalàries revelen que la Covid afecta avui a persones més joves. La doctora Esther Calvo, directora de l’Àmbit Mèdic de MútuaTerrassa, explica que “la mitja d’edat a l’UCI de l’hospital se sitúa entre els 50 i els 60 anys, i a planta el perfil també és molt més jove que els mesos de març i abril. Cinc dels 28 pacients ingressats en planta dimecres tenien entre 40 i 50 anys”.
més mascareta i menys grip
La doctora comenta que els professionals de la salut afronten aquesta segona onada “amb inquietud continguda, en estat d’alerta. La situació no té res a veure amb els mesos de març i abril, però seguim amb el ganivet a la boca”. Calvo recorda que la corba de la pandèmia era “vertical, vam passar de 0 a 50 a l’UCI i vam col·lapsar. Ara la corba és aplanada i dibuixa un increment lent i progressiu”. En aquest context, l’objectiu principal “és mantenir l’activitat no Covid”, que la pandèmia permeti que el sistema de salut recuperi el pols i no afecti la programació de visites, proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques.
Actualment els pacients amb Covid ocupen una planta a Mútua, on comencen a valorar l’apertura d’una segona, i una a l’Hospital de Terrassa. Només a Mútua, a l’abril els pacients amb Covid ocupaven 8 plantes de l’Hospital i el Centre Vallparadís, reconvertit en hospital d’aguts. La doctora Calvo explica que l’hospital té avui “un ampli marge fins a la saturació”.
Des del Consorci Sanitari de Terrassa, la doctora Montserrat Ureña, Cap de l’Àmbit d’Assistència Primària, anima a la ciutadania a fer servir la mascareta, el rentada de mans i la distància social “com a elements claus per afrontar la tardor i l’hivern”. Els metges tenen posada la vista en l’epidèmia de la grip, que cada febrer col·lapsa els hospitals. “Aquest any la incidència està sent molt menor a Austràlia, poblament perquè l’ús de mascareta frena el contagi”, explica Ureña. “Amb la campanya de la vacunació de la grip tenim una bona oportunitat per evitar pics de contagis els mesos vinents”.L’efecte mascareta com a barrera de transmissions víriques ja s’ha provat a la comarca. Al Centre de Vigilància Epidemiològica del Vallès Occidental i Oriental han detectat que aquest agost i setembre la prevalença de la tosferina, una infecció vírica pulmonar, ha estat “menor, quan el 2019 va reportar molts casos -informen-. No hi ha dubte que la mascareta ha frenat els contagis”.
