I, sí, heu llegit bé. Demano, a qui pertany la Basílica del Sant Esperit, convertida en Catedral, l’any 2004, en motiu de la creació del Bisbat de Terrassa ? . Lògicament em podeu demanar a què ve aquesta insòlita pregunta. Us ho explico.
El passat dia 23 de juliol, membres destacats del govern de la Generalitat, encapçalats pel vicepresident Aragonès, i la Consellera de Justícia, varen protagonitzar un gran desplegament mediàtic a Sant Vicenç de Castellet ( Bages) per exposar que consideraven “immatriculacions indegudes” les 3.722 , fetes per l’església catòlica, en tot el territori català, entre els anys 1946 i el 2015.
Immatricular un bé, suposa inscriure’l en el Registre de la Propietat, perquè quedi constància a qui pertany. Es certa l’existència d’una llei que permetia , entre aquests anys, fer immatriculacions amb algunes carències documentals, si bé, no amb una simple signatura dels senyors bisbes, com en alguns llocs es diu. Per raons de càrrecs ( regidor, alcalde i diputat ) he seguit les immatriculacions fetes pel Bisbat de Vic i una part de les de Solsona, durant quaranta anys, i puc assegurar que la recerca de documentació fefaent, era llarga i feixuga, abans de presentar-la al Registre, per la seva inscripció.
Ara bé, com en tota obra humana, es poden produir alguns errors, i si n’hi ha es corregeixen , via pacte entre particulars i Bisbat o via tribunals, que per això son.
Dit això, el que sorprèn d’ERC que és el partit que s’ha cregut la història d’un propietari agreujat, és considerar que totes les immatriculacions son “indegudes” i per tant objecte de dubtes i d’apropiacions . Tant és així que ha anunciat la creació d’una Oficina de Mediació, en el marc de la Conselleria de Justícia, per tal que els propietaris que considerin vulnerats els seus drets de propietat, per part de l’església catòlica, demanin la seva mediació per aconseguir recuperar-los. Increïble. Només coses així poden passar a Catalunya. Perquè ho dic ? Doncs, perquè de fet, ERC posa en qüestió el dret a la propietat, en tots aquests casos. I va molt més lluny.
Ha penjat en el web del Departament de Justícia tots els bens immatriculats per l’església en aquest període de temps. En resum, de les 3.722 immatriculacions, 1.855 fan referència a llocs de culte, 1.518 a terrenys , bàsicament rústecs i uns pocs d’urbans, i finalment, 349 corresponen a edificis civils.
En aquesta llista s’hi poden trobar antics cementiris, antigues esglésies, capelles, ermites, antigues rectories o actuals cases parroquials, a banda de terrenys donats per persones, capellans o fundacions diverses.
El que sorprèn és el qüestionament de la propietat de les Catedrals de: Barcelona, Solsona, Girona, Tarragona i també la de Terrassa.
Igualment indegudes serien les immatriculacions de les Basíliques de : La Mercè, Santa Maria del Mar, i la de Santa Maria del Pi, totes elles a Barcelona.
Seguim. Igualment indegudes serien les dels Palaus episcopals de : Barcelona, La Seu d’Urgell, Solsona i la de l’Arquebisbat de Tarragona. També ho seria l’Arxiu Històric Diocesà de Tarragona, així com el Seminari – Conciliar Pontifici de la mateixa ciutat.
Podem continuar pel Santuari de La Gleva, o els Monestirs de Sant Llorenç de Morunys i el de Sant Pere de Camprodon.
No vull cansar més als estimats lectors, però això és real. Es a dir, el Govern de la Generalitat o una part d’ell, ha fet seves les teories d’apropiacions a les braves per part de l’església catòlica, de bens que suposadament no li pertanyien. He sortit al pas d’aquestes iniciatives, pel coneixement que tinc del tema, però també perquè estic fart de perdre el temps en estupideses. No el meu temps, que té poc valor, sinó el d’una part del govern que sembla no tenir altres objectius que el de sortir als mitjans de comunicació per a vendre històries insòlites. En comptes de governar, alguns es dediquen a agitar i especular, sense un mínim de seriositat i coneixement dels temes. Molt propi d’ERC, però sinó tenen feina en coses més rellevants, millor no ficar-se en jardins com aquest.
