DURANT el mes de setembre van començant les activitats del nou curs a les parròquies, a les escoles, als diferents àmbits de la societat. L’inici del curs 2020-2021 està condicionat per un seguit d’adversitats i de reptes que poden fer feixucs el ritme i el funcionament dels diferents àmbits de la societat. Ho estem repetint insistentment des de fa mesos. D’altra banda, si som capaços d’afrontar els desafiaments d’una manera lúcida i coratjosa, esdevindran una ocasió per créixer en la confiança en Déu, en la comunió eclesial, en l’ardor evangelitzador i en el servei als més necessitats.
No té res d’estrany que de tant en tant experimentem el cansament, la incertesa i la por. En la carta d’avui us proposo que fem un viatge amb la imaginació al llac de Genesaret, entre la multitud que s’aplega a la riba per escoltar Jesús. Simó i els seus companys també hi són, cansats i desanimats perquè no han pescat res després de tota una nit de brega. Un cop acabada la predicació, Jesús li indica que vagi mar endins i calin les xarxes.
Així ho fa Simó, confiant en la paraula de Jesús, i es produeix aleshores la pesca miraculosa (Lc 5,1-11).
La confiança és l’actitud que hem de tenir en començar aquest nou curs. La imatge de la pesca ens recorda la missió de l’Església; l’experiència de Pere també representa la de tot apòstol que és cridat i enviat per Crist a anunciar l’Evangeli, per més adverses que siguin les circumstàncies, malgrat el cansament i la incertesa de la situació. Si és el Senyor el qui envia, ni les limitacions personals ni les dificultats de l’ambient no ens han de fer por. Aquesta situació, d’altra banda, ens ajuda a ser humils, a viure amb la certesa que, com més febles siguem, més es manifestarà en nosaltres la força de Crist (cf. 2 Cor 12,10).
Posem, doncs, el nou curs en mans de Déu, conscients que l’auxili ens ve del Senyor, i per això enlairem els ulls i demanem humilment la seva ajuda (cf. Salm 121,2). Som conscients de la importància de la pregària, i hem constatat moltes vegades la desproporció entre els esforços esmerçats i el resultat obtingut. Les dificultats ens ajuden a tenir molt present la primacia de la gràcia de Déu, i que els fruits no depenen només de les nostres capacitats i esforços. L’experiència dels apòstols en l’episodi de la pesca miraculosa ho confirma. Al mateix temps ens hem de deixar la pell en l’intent amb una entrega generosa. Com ens ho ensenya sant Ignasi de Loiola: “Actua com si tot depengués de tu, sabent que en realitat tot depèn de Déu”.
És l’hora de la fe, de la confiança en el Senyor, d’obrir el cor a la seva gràcia i, com Pere, calar les xarxes confiats en la seva paraula. És l’hora de la confiança en les persones amb qui compartim el camí, perquè no caminem sols, sinó que ho fem en família, en comunitat, en Església. El Senyor ens sosté i està sempre al costat nostre, ens acompanya sempre. També ens acompanya Maria. La seva vida és un exemple incomparable en el camí de la fe en què ens guia com estrella lluminosa, i el seu amor de mare ens congrega com una família. Estimats germans i germanes, comença un nou curs. És el moment de tirar novament les xarxes en el nom del Senyor, amb tota confiança, i ell farà la resta.
* L’autor és bisbe de Terrassa
