Les ocupacions d’habitatge s’han convertit en un negoci rendible per a les màfies i no deixa de créixer, ara també en les llars habituals i segones residències. Aquest fenomen és molt minoritari, però a Terrassa suma ja una ocupació de residència habitual al carrer Ample i tres ocupacions d’habitatges públiques, on els intrusos han frustrat l’entrada de famílies que portaven mesos esperant una llar a la taula d’emergència.
La xifra d’intents de violació de domicili és més gran, però la dificultat per tenir proves i la inexistència de delicte flagrant fa que la majoria de casos no acabin en denúncia ni arribin als jutjats.
Jordi Álvarez, veí del barri de Ca N’Anglada, explica com aquest mes d’agost va frustrar l’ocupació de la vivenda del seu cunyat, de vacances a Andalusia. “Visc a un carrer de distància. La dóna de neteja del meu cunyat em va trucar alarmada en sentir una persona a la porta de casa que explicava a uns tercers com ho faria per entrar, saltant per la part del darrere, i com els facilitaria l’entrada, els cobraria i ells es quedarien dins”.
L’incident va passar al carrer de Virgen de l’Esperança i l’ocupació es va frustrar quan en Jordi va aparèixer al lloc dels fets acompanyat d’altres persones. Els mafiosos van apretar a córrer, però “uns dies després van intentar ocupar un altre pis a la zona i la policia els va detenir”, un extrem que aquest diari no ha pogut confirmar.
El cunyat d’en Jordi va interrompre les seves vacances en saber que havien intentat entrar a casa seva i “ha hagut de fer una inversió important en col·locar reixes a totes les portes i finestres i també en aixecar la façana”, per dificultar l’accés als okupes.
Lluïsa Melgares, tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat i regidora d’Habitatge i Rehabilitació, denúncia el problema de les màfies de la vivenda a la ciutat, on “fan negoci de la necessitat i en el cas dels habitatges públics estan privant d’una llar digna a persones que s’ho mereixen i a les que els correspon en justícia, després d’esperar mesos una adjudicació”.
En el cas del parc d’habitatge públic les màfies aprofiten la rehabilitació prèvia a l’entrega del pis per entrar, un cop l’immoble està habitable. En els pisos dels grans tenidors, els “intermediaris” entren al pis, punxen els subministres i cobren la venda o traspàs.
En aquests casos, les màfies han retorçat l’estratègia per enriquir-se a cada operació. Darrerament els bancs estan oferint diners als okupes per alliberar l’habitatge i d’aquesta manera tornar a posar-la al mercat. Alguns intermediaris estan exigint als “compradors” una part d’aquest import. D’aquesta manera la xarxa il·legal cobra dues vegades per una sola operació i els okupes perden els diners i l’habitatge.
Melgares reclama als Mossos d’Esquadra una actitud activa en la recerca i desarticulació de les màfies de l’habitatge a Terrassa. “Han de prioritzar la investigació d’aquestes màfies a la ciutat”.
La regidora també demana a Dolores Delgado, Fiscal General del Estado, que “s’impliqui en l’aplicació de la llei, per què s’ha de penalitzar al màxim el mercat il·legal i secundari”. Melgares reclama que la llei de desnonament exprés 5/2018 que agilitzava els llançaments s’apliqui amb celeritat. “La saturació dels jutjats està bloquejant l’aplicació de la norma i davant d’aquesta situació la Fiscalia ha de prendre partit i implicar-se”.
En el cas dels tres habitatges públics ocupats a Terrassa, l’Ajuntament ha iniciat processos per recuperar els immobles que s’estan allargant. “En un cas, en un mes els ocupes haurien de ser fora i el procés porta tres mesos de retard”, explica Melgares. Cal que el procediment exprés que fixa la sortida en trenta dies s’apliqui per que hi ha famílies que necessiten l’habitatge i no poden entrar per què està ocupat pel mercat il·legal”.
