‘impacte social i econòmic de la Covid-19 torna a acarnissar-se amb les persones més vulnerables i ja està avocant a la precarietat a famílies que mai havien demanat ajut. Ho confirma Càritas a la presentació de la seva Memòria 2019, que inclou una anàlisi de les conseqüències socials de la pandèmia. L’entitat ha vist com la demanda de suport es disparava i en aquest moment, sis mesos després del confinament, les deu Càritas a Catalunya, inclosa Càritas Diocesana de Terrassa, atenen un 63 per cent més de persones en els programes de primera resposta a la Covid-19. A més, un de cada tres usuaris atesos durant l’estat d’alarma no havia necessitat mai abans l’ajuda de Càritas.
Es tracta d’una nova tongada de nous pobres, persones que han vist caure els seus ingressos en pocs mesos. En aquest moment, una de cada quatre llars ateses per Càritas no disposa de cap ingrés.
Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya, va dibuixar ahir en roda de premsa el retrat de l’impacte social de la Covid en les famílies ateses per l’entitat. Segons aquesta anàlisi, un 68% dels membres de les llars en edat laboral estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis del mes de març.
Els ingressos familiars s’han desplomat encara més durant la Covid, afirma Càritas, per la pèrdua i la precarització de la feina. També per la disminució de les nòmines derivada de l’aplicació dels ERTOS. Càritas estima en un 33% la caiguda dels ingressos de les llars, on xifra actualment una renda mitjana de 536 euros mensuals.
Com a conseqüència d’aquesta precarietat sobrevinguda, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut problemes per fer front al pagament del lloguer i la hipoteca i no han disposat de recursos per fer front als rebuts dels subministraments.
un pla de xoc immediat
Anna Roig va plantejar ahir la necessitat “d’un canvi de paradigma” que garanteixi “ingressos mínims a totes les persones”. En aquest sentit Francesc Roig, president de Càrites Catalunya, va afirmar que l’entitat va rebre positivament la implementació del l’ingrés mínim vital, però caldrà veure, va afegir, el seu encaix amb la renda garantida de ciutadania. “L’IMV no està donant una solució real al problema de centenars de milers de ciutadans, i si no hi ha un veritable impuls amb recursos humans i econòmics, es quedarà en un no res”.
Roig va insistir ahir en la necessitat de sumar per agilitzar una resposta a la crisi social que s’acosta. “Si les forces polítiques, sindicals i empresarials no arriben a bastir un pla de xoc immediat, ens hem de preparar per a una situació que encara s’agreujarà més”.
El president de Càritas recorda que abans de la crisi de 2008 ja existien “unes debilitats en el nostre model socioeconòmic que comportaven un fort risc de cronificació de les situacions d’exclusió”. La millora econòmica dels darrers anys -afirma-, no ha beneficiat a molts usuaris de l’entitat. Aquests continuen sotmesos a circumstàncies de precarietat i “han esgotat la xarxa de protecció social i familiar i les reserves d’ajuda”.
cap a un nou model productiu
Des de Càritas proposen una nova “regulació del sector immobiliari”, especialment en l’àmbit dels lloguers, i un “canvi de model productiu” que garanteixi “feines estables i de qualitat”, especialment per als més joves.
En opinió del cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ” estem molt lluny de superar la crisi que va començar l’any 2008″, més tenint en compte els estralls provocats per la pandèmia. “La Covid-19 ens ha obligat a reorganitzar la vida de l’Església i també el servei de Càritas fa des de les parròquies i arxiprestats”.
Els darrers mesos Càritas ha incorporat 625 noves persones voluntàries al col·lectiu de 12.991 voluntaris i els 595 professionals que treballen a l’acció social. “Tenim per endavant un temps de greus dificultats econòmiques i socials”, va vaticinar Omella, per a qui en l’atenció als més vulnerables, serà clau “el paper de la comunitat com a element de cohesió social i de protecció”, especialment en l’àmbit psicoemocional.
política migratòria
La representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya Cora Mazo va explicar que els col·lectius més afectats per l’exclusió social són les famílies amb fills i les mares soles, així com les persones d’altres països que no ha pogut regularitzar la seva situació “o bé cauen en la irregularitat sobrevinguda”. En aquest sentit Anna Roig va proposar ahir “canvis en la política migratòria i d’asil” que rescatin de la irregularitat a molts estrangers que han arribat fugint de la guerra, la persecució política i la violència.
Les famílies amb fills representen el 48% de les ateses per Càritas, dada que confirma l’especial vulnerabilitat de les llars amb fills menors i joves. Una de cada tres persones ateses, a banda, viu sola (32%) i pràcticament la meitat dels usuaris de l’entitat no disposen d’un habitatge digne. La proporció, a més, augmenta cada any, denuncia Càritas, que situa el problema de la infrahabitatge en un 49% dels seus usuaris, enfront del 34 % registrat el 2017.
L
