El govern que presideix Pedro Sánchez va perdre ahir la seva primera gran votació al Congrés dels Diputats. El decret-llei rebutjat es refereix a l’espinós tema dels romanents dels Ajuntaments. Es tracta d’un assumpte especialment sensible que ha tingut en peu de guerra la majoria de municipis de l’Estat, inclòs el de Terrassa, que després d’un primer moment tebi, s’ha mostrat, a través de l’alcalde Ballart, molt crític i obertament en contra de l’acord del Govern amb la FEMP. La federació de municipis, ha estat sempre molt dividida i va decidir l’acord amb el govern gràcies al vot de qualitat del seu president, el socialista Abel Caballero, alcalde de Vigo.
La polèmica genera una certa confusió. Essencialment i sense entrar gaire en detall, es tracta que els Ajuntaments cedeixin els seus estalvis al Govern i aquest els hi tornarien els diners a poc a poc. En realitat es tracta un joc de trilers, allò d'”on està la boleta, on està la boleta…”. El Govern necessita diners i els Ajuntaments que han pogut estalviar, que són molts, no poden gastar els seus estalvis per la Llei Montoro que impedeix invertir els excedents dineraris dels ajuntaments si no és per amortitzar deute. Aquesta va ser una de les mesures per evitar l’endeutament i la descapitalització dels municipis en plena crisi immobiliària. Juntament amb la rebaixa de salaris va ser un intent de guanyar muscle econòmic.
Doncs bé, els Ajuntaments tenen uns 14 mil milions d’euros immobilitzats, una xifra molt atractiva per al Govern, que va veure en aquesta alternativa una forma d’obtenir liquiditat immediata i guanyar oxigen fins a l’arribada dels diners d’Europa. A canvi, l’Estat faria una primera injecció als municipis i aniria tornant els calés de mica en mica. Els ajuntaments, la majoria, lògicament, van posar el crit al cel, ja que no entenen com han de fer de banc de l’Estat, quan el que necessiten en aquests moments de gravíssima crisi és poder utilitzar els seus propis diners, bloquejats per una llei injusta tothom vol que sigui derogada o modificada. El Govern posava la mel als llavis dels alcaldes, necessitats com mai per finançar, essencialment mesures antiCovid.
La Llei Montoro té un problema important i és que es tracta d’una llei orgànica, la modificació de la qual requereix una tramitació llarga i complexa, circumstància que jugava a favor de l’equip financer de Pedro Sánchez per forçar els Ajuntaments. Finalment, la jugada no ha sortit i aquesta és també una de les qüestions que causa sorpresa: com és que el Govern porta al Congrés un decret que sap que li tombaran, evidenciant així la seva feblesa parlamentària.