NGUANY, el Parlament de Catalunya, commemora els 40 anys de la seva recuperació, amb les eleccions autonòmiques de 1.980. Podem veure el got mig ple o mig buit, però el cert és que gaudim de l’etapa més llarga de democràcia, de la nostra història. Dit això, hem de ser molt crítics, amb el funcionament de la màxima institució catalana, en els darrers 10 anys.
Un Parlament ha de ser el centre de la vida política del país, i aquest paper l’ha perdut el Parlament, des de fa uns quants anys. Es més, ha baixat en productivitat, i ha pujat en conflictivitat. No anem per bon camí.
De fet, malament pot treballar una cambra parlamentària, si el govern de torn, no porta la iniciativa, ni presenta projectes, plans i programes. Un parlament té diverses funcions, i la de supervisar i controlar l’acció del govern, és una de les més importants, altres corresponen als grups com son les de presentar iniciatives parlamentàries per impulsar l’acció de govern, i per descomptat exigir el compliment de tot el que s’hi ha aprovat al llarg de la seva història.
La baixa activitat, prové d’una molt baixa activitat del govern. Tenim un govern parcel•lat en espais de poder clarament diferenciats, entre els que estan en mans d’ERC i els que estan en mans de Junts x cat, de manera que no hi ha una acció de govern conjunta, coordinada pel president, sinó múltiples actuacions, habitualment descoordinades unes de les altres, de forma que la supervisió i control per part del Parlament és molt parcial i poc efectiva.
Segurament no exagero si dic que l’actual legislatura, és la pitjor de totes. Bé, amb excepció feta de l’anterior, en que es produí el pitjor atac a la democràcia parlamentària, els dies 6 i 7 de setembre de 2017. Que ningú s’equivoqui ni vulgui defensar que en aquella sessió de dos dies, es compliren les normes parlamentàries. En absolut, 72 parlamentaris varen vulnerar el jurament fet, d’actuar dintre de l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, i varen imposar, en contra del que estableix el Reglament unes votacions i acords, que mai s’haguessin pogut portar a tràmit, sense el recolzament de 90 diputats ( els dos terços com està reglamentat).
A banda d’aquest fet, s’aprovaren en lectura única, sense admetre les peticions dels grups d’oposició de demanar informes als lletrats del Parlament, ni de la Comissió Jurídica Assessora ( una mena de tribunal constitucional català ), lleis que vulneraven clarament les cartes magnes de Catalunya i d’Espanya, tal com varen dictaminar setmanes més tard els lletrats, la CJA, i el propi Tribunal Constitucional.
Aquesta sessió passarà a la història, com a succés que mai més es pot tornar a repetir. El Reglament exigeix unes condicions per a presentar, debatre i votar, que no es varen donar, i un parlament no pot acordar modificar i encara menys vulnerar les Lleis que garanteixen la democràcia i les llibertats de tots nosaltres.
En altres països, l’endemà de la sessió, s’hagués produït la intervenció directa dels instruments que té l’estat de dret, per a preservar la legalitat. Aquí es va esperar, i es va cometre un nou error que donà peu, als greus esdeveniments posteriors. Jutjats i sentenciats els principals protagonistes, és cert que ara convindria retrobar el seny, i poder acabar l’any, amb un retorn a una certa normalitat, propiciada per indults i constatacions de que en democràcia no hi ha dreceres possibles, vulnerant la legalitat.
El Parlament ens representa a tots i totes, i no es pot convertir en la representació d’una part, en contra de l’altra, com va succeir en aquella sessió i en algunes altres en que s’ha entrat a debatre i votar qüestions per les quals no té ni competències ni legitimitat. La nostra Carta Magna és l’Estatut, i aquest s’emmarca dintre de la Constitució, no hi ha altres legitimitats, per això el Parlament va fer bé la seva feina, en els primers 30 anys de vida, i per això va ser una eina útil que cal recuperar el més aviat millor, en les properes eleccions al Parlament que convindria celebrar el més aviat millor. Hem arribat als 40, però s’ha de preparar per a molts més, amb un canvi notable de vida.
