L’enyorat científic i divulgador Jorge Wagensberg tenia un brindis: que la incertesa us sigui favorable!
Aquest curs haurem de recuperar aquest bon desig sovint, perquè ens enfrontem a una emergència sanitària que ha derivat en una emergència educativa i ens trobem i ens trobarem massa sovint que les decisions sanitàries hauran de passar per davant de les pedagògiques.
Iniciem un camí, doncs, pel qual no ha passat mai ningú: un curs escolar enmig d’una pandèmia a la complexa societat del segle XXI.
Tenim algunes certeses, això sí:
Primera certesa: les escoles han d’obrir perquè són necessàries i garanteixen drets a tota una generació. L’educació telemàtica no pot substituir l’escola presencial. Ho hem vist, ho hem comprovat i sabem els efectes perversos que té sobre tota la població, especialment sobre els sectors més vulnerables. Així doncs l’educació és un dret, tal i com es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans (article 26) i a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets a la Ciutat, que en el seu article XIII ens diu que aquest dret a l’educació les autoritats municipals l’hem de facilitar i encoratjar. I així és com ho fem, perquè al nostre país l’educació és un servei públic que ens cal garantir i millorar dia a dia i, com a tal, ha de seguir funcionant.
Segona certesa: la canalla pateix i transmet poc el coronavirus. Un recent estudi clínic fet per Sant Joan de Déu així ho demostra. I a Terrassa en tenim la prova: de prop dels 2.800 infants i monitors que han participat al programa +Estiu, només n’hem tingut vuit casos entre juliol i agost. Quatre de dos mil vuit-cents i el contagi no s’ha produït dins el casal sinó en l’entorn familiar. Per cert, els casals i les activitats educatives, esportives i culturals complementàries han estat un èxit, a tothom qui ho ha fet possible: gràcies per tirar endavant en circumstàncies tan complicades.
Tercera certesa: els equips directius de Terrassa han treballat, treballen i treballaran molt perquè sigui el millor curs possible a cada escola. Han dissenyat plans d’obertura, els han adaptat a cada nou canvi i tenim l’evidència que trobaran la millor solució a cada contratemps. Comptem amb molt bons equips de mestres i professorat i això és una sort.
Quarta certesa: Terrassa tindrà més professionals de l’educació treballant al sistema que mai. La sobreràtio històrica que ha patit la ciutat s’està capgirant amb l’arribada de 197 nous professionals més de l’educació primària i secundària, bàsicament mestres però també amb personal tècnic en educació infantil (TEI), en integració social (TIS)… Es reforçarà l’Equip d’Assessorament Pedagògic de la ciutat i, per fi!, disposarem de persones vetlladores al menjador, per garantir que tothom qui vulgui es pugui quedar a dinar.
Cinquena certesa: la ciutat ha cedit i cedirà espais de tot tipus a escoles i instituts que en necessitin, des de places i jardins per a l’hora del pati fins a equipaments. Veurem sorgir iniciatives d’educació comunitària innovadores dins Educació360 que lliguen el dins i el fora escola…
La pacificació del trànsit a les entrades i sortides del centre és una prioritat que quedarà instaurada.
Aquest és el moment més delicat sanitàriament parlant: el de possibles aglomeracions d’adults a les entrades i sortides. Les direccions dels centres decidiran quina és la millor opció combinant més punts d’accés amb horaris d’entrada esglaonats i l’Ajuntament col·laborarà en tot el que pugui, però aquí la col·laboració ciutadana serà imprescindible.
Sisena certesa: hi haurà servei de menjador escolar per a tot l’alumnat que el vulgui o el necessiti i hi haurà extraescolars amb seguretat.
Tenim com a mínim sis certeses i mol- tes més incerteses. Us vull transmetre un missatge de confiança en els professionals de la sanitat i de l’educació de la nostra ciutat.
Els centres d’educació obligatòria i postobligatòria, però també les escoles municipals -bressol, d’Arts i Oficis, de Música, la Llar, les d’educació especial…- treballen per una reobertura segura i per garantir el dret a l’educació.
Necessitarem la xarxa de la ciutat, el suport mutu entre la ciutadania i l’administració, pensar, repensar i ser flexibles per adaptar-nos a les noves descobertes de la ciència que facin la vida més segura.
I, sobretot, necessitem l’escola.
