La Covid-19 ha alterat enguany la commemoració dels fets del 4 de setembre del 1713, quan la vila va patir el setge, l’incendi i el saqueig per part de les tropes borbòniques de Felip V, comandades pel general Feliciano Bracamonte, en el marc de la Guerra de Successió. La tradicional Marxa de Torxes que cada 4 de setembre recorre els carrers del centre de la ciutat va quedar suspesa per la pandèmia, i el record d’aquell episodi històric ha adquirit aquest any un caràcter eminentment simbòlic.
En aquest context, l’Ajuntament va publicar ahir, 4 de setembre, un manifest sobre l’efemèride signat per la historiadora Mariona Vigués, tant a la web municipal com a les xarxes socials institucionals. “El juliol del 1713 les tropes de Felip V iniciaven el setge de Barcelona amb la intenció de sotmetre els catalans -comença el text-. Moltes pàgines s’han escrit sobre el coratge de Barcelona durant tot l’any que patí aquest setge, però ben poques sobre el sacrifici de moltes altres viles i pobles de Catalunya en defensa de les llibertats i institucions catalanes”, segueix.
4 o 5 mil homes
El manifest recorda com “dos mesos després d’iniciar-se el setge barceloní, un poderós destacament borbònic format per 4 o 5 mil homes” arribava a les portes de la vila, i com “tenia ordres d’esclafar de forma exemplar tota localitat lleial a la causa austracista”.
“Aquella mateixa nit del 3 al 4 de setembre de 1713, les tropes borbòniques passaven la nostra vila per les armes”, rememora. “Mentre alguns terrassencs defensaven amb honor la ciutat, bona part de la població trobava com a lloc de refugi i resistència l’interior del convent de Sant Francesc” (coincidint amb l’efemèride, ahir, a les 19 hores, una actuació al convent d’Ensemble Recondita Armonia va repassar música dels segles XVII i XVIII).
El text recorda que l’espectacle de bon matí era desolador. “Moltes cases havien estat saquejades, un centenar s’havien esfondrat consumides per les flames i una vintena de terrassencs jeien pels carrers de la vila assassinats a mans dels assaltants”. El manifest inclou el nom d’algunes de les persones que moriren en aquells fets, trobats en un document recuperat de l’arxiu de la Parròquia del Sant Esperit.
