de cop ens despertem, i llegim al Financial Times que les accions d’Apple han caigut el 8 % i han perdut en un dia 150.000 milions en la seva capitalització borsària. I que els índexs de referència a la Xina i al Japó cauen en un 2 % o que el Nasdaq “composite” als estats units, cau un 5 %. I Alibaba, cau el 6,7 %
Ostres!, tothom ha vist com les empreses tecnològiques no només se salvaven de la pandèmia, sinó que havien guanyat moltíssim la seva valoració amb ella, donat el seu nou protagonisme, impulsat per la crisi actual, que dinamitza la transformació digital en totes les activitats econòmiques del món.
Que està passant? Els experts diuen que els inversors i els analistes tenen una creixent preocupació pel fet que l’estímul monetari i fiscal, hagi empès les accions a nivells insostenibles. Les valoracions s’han estirat, mentre la pandèmia mundial encara s’està estenent i no hi ha vacunes a la vista, i les eleccions presidencials dels Estats Units al novembre, augmenten la volatilitat. Haurem de veure com evoluciona i si es tracta només d’una correcció del mercat financer o, podríem pensar que la parada econòmica s’encomana a les empreses de tecnologia digital. A totes igual?, a quines afectaria més?
Els mercats financers, no estan reaccionant de forma tradicional, ja que els inversors són conscients i els toca de ple les empreses construïdes al voltant de grans plataformes tecnològiques, que es mostren la seva part més sòlida amb el fons de coneixement i talent que tenen. És clar que la Covid-19 ha accelerat la supremacia d’un nou tipus d’empresa: l’empresa-plataforma tecnològica. L’ús de les tecnologies digitals projecta noves possibilitats en l’entorn actual de pandèmia, en el que hi ha moltes noves situacions que canviem ràpidament, per exemple a l’escola i la universitat. Hi ha pares que no volen portar els fills a l’escola i estudiants que no volen anar a la universitat. I el mateix podem dir amb el teletreball tant estes ara i pràcticament ignorat uns mesos abans.
Cap model estadístic podria preveure que empreses disruptives com AIRBNB haguessin d’acomiadar milers de treballadors o UBER podria perdre 5.000 milions de dòlars en el primer semestre. En canvi el lliurament a domicili i la proximitat del comerç han guanyat moltíssim en aquests mesos.
L’economia que tots practiquem, com a consumidors, treballadors, gestors polítics de qualsevol índole, empresaris,… és més de curt termini: sabem el d’avui, una mica de demà i de la setmana, menys d’aquest mes i trimestre, poc en un any i poquíssim en cinc anys. I això és una tendència que s’accelera.
L’entorn social, evidentment influencia i ajuda a sostenir-se per al futur, i protegeix dels fets externs sobtats. Llegíem com el filòsof libanès Nassim Taleb, parlava del cigne negre. No sabíem que n’hi havia fins al segle 18, i des de llavors no han sigut només blancs. Aquest és un bon exemple per pensar que és l’error treure conclusions només a partir de les observacions. És a dir: veure que es va bé o malament no és suficient per a concloure que se seguirà bé o malament. La incertesa no es pot mesurar estadísticament i per tant no pots saber amb seguretat que passarà.
Com en les garrofes: aquest any es paguen a més de 70 cèntims el quilo quan l’any passat eren a 0,30. La «goma» de garrofí és l’additiu natural E-410 i la indústria alimentaria, cosmètica i farmacèutica el fa servir com a espasant i gelificant. Hem vist com propietaris d’algunes quarterades (7103 m²) a Mallorca, collien amb les seves mans durant diverses jornades, totes les garrofes de terra que podien per evitar robatoris i dur-se una alta recompensa amb el fruit de l’arbre. Els darrers anys, quan valien 20 cèntims les deixaven a terra. No es pregunten per què ara valen més, però sí que s’adapten i les cullen. No he trobat cap referència que anticipés aquest canvi de preu que ara és real. Seguirà així els anys vinents? No ho sabem, com tampoc sabem l’impacte real de la pandèmia a tots els àmbits de l’economia.
Bé! Que puguem collir moltes garrofes tots plegats!
*
gabriel izard@uab.cat
