Aquesta setmana s’han estrenat a Terrassa quatre pel·lícules: “Las niñas”, “Antebellum”, “After: en mil pedazos” i “100 % Wolf: pequeño gran lobo”, totes a Cinesa. El cinema Catalunya continua tancat.
“Las niñas”, “opera prima” de Pilar Palomero, ha guanyat el premi a la millor pel·lícula (i dos guardons més) en el darrer festival de cinema de Màlaga. Un cop vista la pel·lícula, sembla un xic excessiu, sobretot pel fet que el millor és la interpretació de la protagonista i justament a ella no l’han premiat.
De la mateixa productora d'”Estiu 1993″, “Las niñas” també parteix de records infantils -preadolescents, en realitat- de la directora, la qual també ha incorporat al guió les experiències de les seves amigues de quan anava a l’escola. La pel·lícula explica la història de Cèlia, una nena d’onze anys, filla de mare soltera, que estudia en un col·legi de monges.
És un film tendre i de vegades divertit sobre unes nenes que arriben a la pubertat i comencen a descobrir el món dels adults, encara que realment no explica res de nou. Això si, els caràcters de les noietes estan ben dibuixats -en canvi, el personatge de la mare de la protagonista no està gens definit ni treballat- i les actrius fan un treball magnífic. La gran revelació és Andrea Fandos. De fet, la directora va quedar tan fascinada amb la prova de càsting de la nena que va modificar el guió, rebaixant l’edat de la protagonista per adaptar-la a l’edat real de l’actriu ja que no es plantejava donar el personatge a ningú que no fos ella.
La part més discutible són un parell de coses incomprensibles, com que a unes nenes d’onze anys les deixin entrar a les discoteques o que les monges semblin sortides d’una pel·lícula de la post-guerra, ja que l’acció transcorre a començaments dels 90.
El repartiment està encapçalat per Andrea Fandos, Zoe Arnao, Ainara Nieto, Julia Sierra, Natalia de Molina i Francesca Piñón. (Cinesa).
“Antebellum”, de Gerard Bush i Christopher Renz, és una denúncia brutal i contundent del racisme a la societat americana que explica el malson viscut per una dona negra, en clau de violenta història de terror psicològic. El missatge antirracista queda clar en tot moment. Tanmateix, es transmet a través d’una d’aquestes trames en les que res ni ningú no és el que sembla, que volen sorprendre l’espectador a qualsevol preu, amb girs argumentals que no sempre funcionen. Encara que al final tot queda explicat, els girs imprevisibles són la part més feble del guió i algun d’ells fins i tot provoca rialles involuntàries, cosa molt greu en un film tan dramàtic.
Com a elements positius, cal destacar les interpretacions de Janelle Monáe i Gabourey Sidibe, la fotografia, la banda sonora i les frases intel·ligents escampades pels diàlegs, que no les han escrit els guionistes perquè són cites literàries però que han estat escollides amb bon criteri.
La curiositat de la pel·lícula és que als crèdits hi trobem un nom català, Jordi Alavedra, tècnic d’efectes especials. Els principals intèrprets són Janelle Monáe, Eric Lange, Jack Huston, Gabourey Sidibe i Kiersey Clemons. (Cinesa).
AMORS TÒXICS
“After: en mil pedazos” (“After We collided”), de Roger Kumble, és una pel·lícula romàntica adreçada al públic adolescent, basada en una novel·la d’Anna Todd. Està protagonitzada per una noia que dubta entre dos pretendents, encara que, al final, del que tracta és de relacions tòxiques i de gelosia, utilitzant tots els tòpics i clixés del gènere.
La pròpia novel·lista ha escrit el guió, del qual destaca que els personatges estan més desenvolupats que a la primera part ja que el film és la continuació d’ “After: aquí empieza todo”, que es va estrenar l’any passat i que, tot s’ha de dir, era dolentíssima. “After: en mil pedazos” és el segon lliurament de la sèrie, que per ara compta amb cinc llibres i, si la cosa funciona econòmicament, la idea és anar-los adaptant tots. Curiosament, aquesta sèrie de novel·les va sorgir a partir d’uns relats apareguts a la pàgina web d’un grup musical.
Està interpretada per Josephine Langford, Hero Fiennes, Dylan Sprouse, Louise Lombard i Selma Blair. (Cinesa).
Aventures d’un GOS LLOP
“100 % Wolf: pequeño gran lobo”, d’Alexs Stadermann, és una producció australiana de dibuixos animats en clau de comèdia fantàstica infantil.
El protagonista, Freddy, és fill d’un home llop i aspira a ser encara més ferotge que el seu pare… però les coses no surten com estava previst i en comptes de transformar-se en llop es converteix en un gosset. Per tal de superar aquest daltabaix i recuperar l’autoestima, Freddy emprèn una gran aventura a la recerca d’una pedra amb poders màgics.
La pel·lícula és amena i dinàmica, amb humor, bon ritme i una animació força correcta. A més, l’antiheroic protagonista i els seus amics canins cauen simpàtics i el dolent recorda el d’ “El rei lleó”. Això si, és una proposta infantil, adreçada als més menuts. Potser els pares s’avorriran una mica. (Cinesa).
A banda d’aquestes quatre estrenes, dijous que ve arribarà a la cartellera, per temps limitat, el documental musical “Break the silence: the movie”, sobre la darrera gira mundial del grup coreà de pop-rock BTS. Sota la direcció de Park Jun-soo, els integrants de la banda expliquen les seves històries davant de la càmera. (Cinesa).
Continuen en cartell “Tenet”, “Los nuevos mutantes”, “Padre no hay más que uno (2): la llegada de la suegra”, “Superagente Makey”, “Trasto”, “La boda de Rosa”, “La caza”, “Voces”, “¡Scooby!” i “Un amigo extraordinario”, totes a Cinesa.
