És molt simple. Si un nen dóna positiu per coronavirus, no pot anar al col·legi. La consigna de l’administració central és que, si un nen d’una classe ha de quedar-se a casa per la Covid-19, la resta ha de fer quarantena, inicialment de catorze dies. Llavors, si el president del Govern, Pedro Sánchez, feia públic dimarts, amb tota la intencionalitat del moment, que els pares dels nens malalts podrien agafar la baixa, no té cap sentit el debat sobre el que hauran de fer els pares dels nens que han de fer la quarantena.
És a dir, si uns poden agafar la baixa, quin sentit té, com va dir la ministra portaveu, que els pares de nens en quarantena tinguin permisos no retribuïts o la flexibilització que es vulgui considerar. En les mateixes circumstàncies, els pares han de gaudir dels mateixos avantatges i la ministra de Treball i el ministre de la Seguretat Social hi estaven buscant una solució, amb una baixa o una solució especial per als pares amb nens en quarantena. Quina diferència hi ha, a part que poden no estar malalts, amb els que s’han contagiat? Entenem que la gestió de la Covid-19 està sent especialment complicada i que ens trobem amb situacions inèdites que fan que l’administració hagi de donar respostes immediates que poden no ser les millors, però el que no s’entén tant és que, quan es prenen decisions, no es tinguin en compte derivades importants. És precisament el cas de les baixes per als pares amb fills malalts per Covid-19 i els pares amb fills amb quarantena. Si s’ha de preservar la salut a l’escola i a l’àmbit familiar, és lògic que tots els pares puguin cuidar dels seus fills en les mateixes circumstàncies. Si uns no poden encarregar la cura dels fills a ningú, els altres tampoc, perquè, tot i no haver-se manifestat la malaltia, la poden estar incubant i poden contagiar, tot i que segons els estudis els nens no contagien en excés.
Ahir va passar el que ja ha passat moltes vegades; el president diu una cosa, la ministra portaveu la corrobora, però hi introdueix matisos, i algú s’adona que s’està cometent un error i corre a solucionar-lo també de manera improvisada.
És cert, la gestió de la crisi és molt complicada, però els límits de la improvisació, moltes vegades, se sobrepassen indegudament i amb massa facilitat.
