n jutge de Barcelona ha condemnat una empresa a indemnitzar amb 60.000 euros un treballador que va ser acomiadat de manera improcedent a principis d’abril, en ple estat d’alarma, contravenint el decret llei que prohibia fer fora empleats per causes relacionades amb la crisi sanitària. En la sentència, a la qual ha tingut accés Efe, el titular de Jutjat del Social número 26 de Barcelona considera que l’empresa ho va fer sabent que estava duent a terme un acomiadament improcedent perquè li compensava la indemnització que pagaria -uns 4.219,22 euros- pel poc temps que feia que treballava el demandant, que va ser contractat l’1 d’octubre de l’any 2019.
“Arribats a aquest punt, hem d’analitzar si la indemnització legal que al demandant li correspon pot considerar-se mínimament dissuasiva per a l’empresa. Evident és la resposta negativa. Fins al punt que pot sospitar-se que l’empresa no es va molestar a exposar amb un mínim de precisió les veritables motivacions de l’acomiadament en haver fet càlculs sobre el cost d’un acomiadament improcedent”, sosté el jutge.
A la carta d’acomiadament que la companyia va remetre el passat 2 d’abril al demandant, la representació legal exerceix CCOO, aquesta esgrimia “causes objectives de caràcter organitzatiu” per justificar l’extinció del contracte que, com la mateixa empresa va admetre, eren “alienes a la crisi sanitària i econòmica generada per la pandèmia”. Davant aquest fet, remarca el magistrat, la quantitat a la qual ascendeix la indemnització per acomiadament improcedent “no exerceix cap efecte dissuasiu, no arribant a cobrir ni una mensualitat del salari del demandant”, de manera que contravé el Conveni número 158 de l’Organització Internacional del Treball. Per aquest motiu, ha decidit augmentar la suma i condemnar la companyia LSC Barcelona Reporting SL a pagar nou mesos de salari -equivalents a 60.000 euros- a l’afectat, de nacionalitat argentina. “Si la indemnització que legalment correspon per a un acomiadament sense causa (en el nostre ordenament qualificat com a improcedent) és tan minsa que no suposa esforç financer per a l’empresa, els efectes pràctics són els propis d’un desistiment, sense altra causa que la simple voluntat de contractar”, subratlla.
des de argentina
La sentència té també en consideració que el treballador va emigrar de l’Argentina a Barcelona arran de l’oferta d’ocupació “per veure els pocs mesos, en plena pandèmia, al carrer i sense ni tan sols cotització suficient per accedir a la prestació contributiva d’atur”. Després de conèixer-se la sentència, CCOO va celebrar el resultat però va alertar que la majoria d’assenyalaments judicials per assumptes similars s’estan marcant per 2022 a causa de la saturació dels jutjats, el que comporta “la pèrdua de drets de defensa efectiva”.
Des que el sindicat va posar en marxa la seva campanya per evitar acomiadaments fraudulents durant l’estat d’alarma, el seu Gabinet Tècnic Jurídic ha presentat un total de 1.176 demandes a Catalunya, 687 per casuístiques similars a la de l’esmentada sentència.
U
