OMMEMORAR el 75è. aniversari de la fi de la segona guerra mundial no em sedueix gens ni mica. A la recerca de temes per aquest espai, però, és evident que no em perdonaria obviar els fets parlant d´un altre tema. La humanitat mai no hauria d’haver passat per aquest tràngol ni per la barrabassada de sengles bombes atòmiques els dies 6 i 9 d’agost d’aquell fatídic 1945.
Japó havia perdut tota capacitat de reacció. La imminent invasió aliada al país forçà l’emperador Hirohito a claudicar. La cerimònia de rendició nipona es dugué a terme el 2 de setembre, a bord del cuirassat nord-americà USS Missouri. Mentrestant, els soviètics estaven preparant un atac als japonesos, complint la promesa donada a nord-americans i britànics a la famosa Conferència de Ialta.
La guerra havia començat sis anys abans. Exactament el primer de setembre de 1939. El III Reich havia envaït Polònia, duent un munt el planeta a una confrontació que es desenvolupà a Europa, Àfrica, el pròxim Orient i el Pacífic. Alemanya fou, sens dubte, el gran culpable. Centrant-ho particularment en la pell d´un règim nazi abominable€Hi van lluitar uns 110 milions de persones, calculant-se que en moriren entre 60 i 70. Europa va quedar totalment devastada. Alemanya, dividida. Sis milions de jueus patiren la infàmia d´un Holocaust més que repel·lent. Tot plegat és més que esgarrifós.
Essent encara lluny la derrota del Coronavirus, no puc tancar la columna sense establir alguna conclusió positiva. Per això, proclamo el meu total rebuig a les armes. Alhora, el ferm compromís de lluitar en l´assoliment d´un món millor i més solidari per a tothom. La parafernàlia mediàtica del “Junts, podem”, desenterrada en motiu de la COVID19, és tocar a morts.
Si us plau, menys “teatre”! Allunyem-nos definitivament del circ. Com diu aquell etern adagi que tant m´agrada repetir, “res, non verba !” Estic més que tip de xerrameques€ Polítics que mesuren sempre què i com diuen les coses per a fer equilibris. Sense anar gaire lluny prenc com a referència un fet actual, amb la vergonyant postura “sociata” envers la defensa putrefacta d´una monarquia espanyola que fa aigües per tot arreu€ Emprant una dita d´en Prim, “o caixa de morts o faixa de general !”
