En una de les fotografies la dona apareixia seminua i en una altra la hi podia veure en actitud semblant a la de l’exercici de la prostitució. Més o menys. Les fotos estaven penjades en l’estat de Facebook d’un home, exparella de la dona agreujada, un septuagenari. Ella va denunciar els fets, aquell ultratge telemàtic, ell es va asseure en la banqueta d’una sala de judicis acusat d’un delicte de revelació de secrets i ell ha guanyat. No hi ha proves que ell pugés les fotos a la xarxa, diu la Justícia.
Els dos, home i dona, tenien 73 anys quan van tenir lloc, en l’àrea de Terrassa, els fets. Va ser al novembre del 2019. El dia 19, una dona, que després va declarar com a testimoni, va avisar a la denunciant: havia vist dues fotos seves en la coneguda xarxa social, en l’estat d’un home, de la seva exparella. I es va armar.
El lletrat de la ultratjada ho tenia clar: en totes les seves declaracions, la víctima va manifestar que en el perfil de l’home, concretament en l’estat, s’havien publicat dues fotos amb la imatge de la denunciant. En una sortia seminua. En una altra, “com si estigués exercint la prostitució”. La testimoni, la coneguda seva que s’havia adonat de l’assumpte, ho va corroborar. El denunciat va negar la seva responsabilitat i va assegurar que ell no havia pujat cap d’aquelles fotos i va arribar a manifestar que el perfil l’havia creat ella, la seva exparella.
estricta intimitat
L’acusació particular va recordar que les imatges s’havien pres en la més estricta intimitat d’una relació de parella i només podien estar en poder del denunciat.
Va ser ell qui ho va fer amb la intenció de menyscabar a la dona perquè havien trencat el seu vincle sentimental. Per això, despitat, va voler divulgar les fotos, segons la versió de l’acusació. A dir d’aquesta part, no hi havia proves directes, però sí indicis contundents. Només l’imputat va poder pujar aquelles fotos al seu estat. Havia de ser condemnat per això.
Però el jutjat penal número 1 de Terrassa va absoldre al processat per falta de proves suficients contra ell, i l’Audiència Provincial de Barcelona ha confirmat aquesta sentència absolutòria en resoldre un recurs de la dona al qual es va oposar fins i tot el representant de Ministeri Fiscal.
El tribunal no entra a examinar el fons de l’assumpte, sinó que corrobora la primera sentència per motius formals: l’acusació no podia limitar-se a demanar la revocació de la primera sentència, com va fer, sinó que degué instar la seva anul·lació.
Per a aconseguir-la, havia de justificar que la motivació de la decisió judicial era insuficient. No es complien els requisits processals per a aquesta mena de recurs de l’acusació. El presumpte revelador de secrets quedava absolt.