L’inici del curs està generant incertesa i també neguit als centres educatius i també a les famílies. Els pares i mares d’alumnes enviaran els seus fills a classe amb el dubte de com funcionaran els grups estancs, què passarà si es produeix un contagi, com s’organitzaran els menjadors o com quadrar la logística familiar si normalment sempre anaven els avis a buscar i portar els fills a col·legi, sent que ara formen part del principal grup de risc de la pandèmia.
Als centres, els preocupa molt la dinàmica de les entrades i sortides, que es puguin fer realment de forma esglaonada i no es produeixin aglomeracions. També hi ha neguit amb les aules pel fet d’haver de reduir la ràtio d’alumnes per classe i no disposar d’espais alternatius o almenys dels suficients; qüestions logístiques i organitzatives, encaixar les especialitats als nous horaris i espais i quelcom del qual no s’ha parlat gaire, però que també és molt important, que és la seguretat del professorat. Però fins i tot passaria per sobre de la qüestió personal per als docents la preocupació pels programes educatius davant d’un eventual tancament d’un grup o de l’escola per complet. Ara ja tenen l’experiència del primer confinament, però no totes les escoles van implementar programes específics per falta de temps i per la incertesa del que duraria. I, en aquest mateix escenari, com combinar les classes presencials amb les telemàtiques en cas de quarantenes.
Les autoritats sanitàries han volgut fer entendre que els grups estancs de classe són una bona solució per evitar contagis i també generen molts, molts dubtes. En primer lloc, evitar el contacte dintre de la mateixa escola, però és impossible controlar el que els alumnes, més grans o més petits, puguin fer fora de les hores lectives. I, al fil d’això, com es gestionen els grups estancs en les activitats extraescolars. Per exemple, com s’organitzarà el Conservatori de Música, un lloc especialment sensible on moltes de les seves assignatures es converteixen en una activitat de risc, com cant coral o instruments de vent. I no oblidem que al Conservatori hi ha orquestres simfòniques, de cambra, bandes, “combos” i altres formacions que trenquen qualsevol planificació que es pugui realitzar per mantenir grups estancs. També hi ha altres extraescolars que deixen sense lògica el denominat “grup classe”.
Una de les directores que hem consultat avui deia que una cosa és la planificació que es fa i una de molt diferent és el que els docents es trobaran a la quotidianitat. Esperem que tot sigui més fàcil del que nosaltres ens plantegem.
