A setmana passada exposava en aquestes pàgines l’organigrama i el cost del servei diplomàtic català. Una mena de joguina en mans del govern, bàsicament destinada a col·locar parents i amics, amb un cost equivalent a l’import de contractar 240 professionals mèdics.
Avui tractaré dos altres organismes com a exemple de com s’ha conformat un govern i tot el seu entorn. Parlaré de la Sindicatura de Greuges i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
La Sindicatura de Greuges, equivalent al Defensor del Pueblo, forma part d’aquelles institucions que “queden bé” per demostrar que no som un Estat, però gairebé. Està presidida per Rafel Ribó, de 75 anys, amb el mandat ja caducat , i tanmateix segueix. El síndic té un sou de 138.000 euros, i el seu adjunt, 110.000. Va tenir com a adjunt l’activista Jordi Sànchez, fins que l’any 2015 va passar a presidir l’ANC. Disposa de 22 assessors, tots ells amb sou superior al de ministre, 22 de personal tècnic, 14 persones d’administració i 9 per a tasques variades. Cost total, 6.817.143,83 euros, equivalent a l’import de contractar 190 professionals mèdics.
He de dir que l’acció i eficàcia d’aquesta institució és francament indescriptible. Ho dic amb coneixement de causa, tant en els meus temps d’alcalde com de diputat.
Passem a la CCMA, sense cap mena de dubte , la “joia de la corona” de tots els governs de la Generalitat. Aquí tenim TV3, Catalunya Ràdio i els canals adjacents. Va néixer amb la gran expectativa de disposar d’una eina bàsica de catalanització i informació, intentant copiar el gran model de la BBC. El projecte somiat va durar poc més d’un any, a partir del qual es transformà en una eina d’informació i propaganda de l’acció del govern, a més d’un bon lloc per situar militants, parents i amics.
La plantilla és immensa, la més gran de totes les cadenes, excepte TVE. Té un total de 2.356 treballadors. És a dir, més que Atresmedia, 448 (Antena 3, La Sexta i altres) i Mediaset, 1.267 (Telecinco, Cuatro i altres), juntes. I prop de 1.000 més que Canal Sur d’Andalusia, que en té 1.460, amb un milió més d’habitants que Catalunya.
El seu organigrama és propi d’una gran multinacional, president i consell de la CCMA, però amb 11 alts directius a TV3, més 24 directius, menys alts, i 130 comandaments intermedis. Els sous són els més elevats del país, amb un sou mitjà de tota la plantilla de 49.200 euros anuals. De ben segur que no trobareu cap altra empresa, ni pública ni privada, que arribi a aquests nivells.
Els ingressos per mantenir tota aquesta estructura vénen bàsicament de les transferències de la Generalitat. És a dir, de tots nosaltres, amb imports a l’entorn dels 300 milions a l’any, a TV3, i en el conjunt de la CCMA s’acosten als 400 milions, de manera que, per posar un exemple, entre els anys 2007 i 2013, anys de crisi aguda, el cost fou de 2.996 milions.
Si a tot plegat afegim el partidisme i sectarisme més absoluts, arribem a la conclusió que el seu manteniment respon més a interessos de partit que no pas de país. Des de TV3 i Catalunya Ràdio no s’ofereix informació, sinó propaganda, i això no ho hem de pagar entre tots els catalans. Ha arribat el moment de demanar la seva privatització. Qui la vulgui sintonitzar que la pagui, però no amb el diner de tots. A més, amb el diner estalviat es podria completar tota la plantilla del Departament de Sanitat, i disposar dels elements indispensables per garantir una sanitat universal i de qualitat. No ens podem permetre, tenir serveis i organismes ineficients o sectaris. El país no ho aguanta.
