na de les mesures anunciades pel Govern per a l’apertura del curs escolar, el 14 de setembre, té una especial rellevància de cara a l’actuació de les administracions municipals a l’hora de facilitar l’inici de l’activitat lectiva. Es tracta de la reducció de la ràtio dels alumnes a les classes d’infantil i primària, que finalment serà de vint. En el cas de Terrassa, això obligarà a l’Ajuntament a posar a disposició de la comunitat educativa edificis municipals o privats per aquelles escoles que no gaudeixen de l’espai suficient per esponjar els grups d’alumnes. Així ho va confirmar a Diari de Terrassa, l’alcalde, Jordi Ballart. “Han de ser espais que estiguin a prop dels centres educatius, tant públics com privats, ja que hi ha hagut oferiments en aquest sentit”, diu Ballart. Es tracta d’una opció que no és nova. Al juliol ja es treballava amb aquesta alternativa, però amb una diferència. En aquell moment, la ràtio per la primària era de 25 alumnes, amb la qual cosa la majoria d’escoles podien assumir aquesta major necessitat d’espai.
“Només hi havia tres centres a Terrassa amb aquesta necessitat”. Però ara la cosa ha canviat. “Escoles, amb tres línies i molts alumnes, no tenen suficient espai i no poden complir aquest requisit”. L’alcalde assegura que l’objectiu és que cap escola per falta d’espai no pugui iniciar el curs dignament, malgrat que reconeix que edificis públics o privats disponibles en l’entorn dels centres educatius “tampoc hi ha tants”. Ballart explica que solucionar aquest assumpte en centres petits “serà més fàcil; en escoles grans hi haurà més complexitat”. En qualsevol cas, l’Ajuntament ja està en contacte amb els serveis territorials d’Educació per “per veure com ho podem organitzar”.
El curs escolar començarà amb l’obligació de portar mascareta per a tots els alumnes de secundària, batxillerat i FP i per als de primària quan el risc de contagi a la zona sigui alt, amb grups estables “els més reduïts possibles”, controls de temperatura i símptomes i un cribratge a 500.000 persones en dos mesos. Cada centre escolar tindrà autonomia per adaptar aquest pla a les seves característiques. El programa aprovat per l’executiu català estableix que les entrades i sortides d’alumnes tant de centre escolar com a l’hora del pati es realitzaran de forma esglaonada, per grups i sense aglomeracions.
gran incertesa
Ara sembla tot més pautat que fa una setmana però des de la comunitat educativa no ho veuen gens clar. “Els professors entrem a treballar en una setmana per a organitzar el curs que comença el 14 de setembre. I tot són dubtes. Podem celebrar un claustre de més de 10 docents? No tenim màscares, ni gels, ni sabem si es desinfectarà l’escola abans. Per no saber, no sabem ni qui compondrà el claustre, qui vindrà i si els docents vulnerables seran baixa o no”, diu una professora que vol mantenir l’anonimat. “Ara toca noves instruccions, canviem les ràtios, després que se’ns va dir que no necessitaríem espais… Com ho farem? Està tot en l’aire.”
Els “grups estables” o “bombolla” per facilitar les actuacions immediates en casos de sospita de rebrot seran amb ràtios de 20 alumnes a primària -que podran ampliar-se a 25 en cas necessari-, i de 30 a secundària. En canvi, a partir de tercer d’Eso es podria implementar la “presencialitat mixta”, que alguns centres ja tenien prevista per a algunes assignatures optatives de batxillerat i formació professional. Davant d’això, i per assegurar que tots els alumnes tenen ordinador, Educació va anunciar la compra de 300 mil ordinadors per a alumnes de 3 d’ESO però no han arribat. “Els confinaments serà un continuo, això ens han dit. Estaran 14 dies a casa, i llavors, que?, diu un portaveu del PSC.
Pel que respecta a l’ús de les màscares, aquestes seran obligatòries en totes les zones i moments (des de la classe fins al pati, i tant en els grups estables com en les zones comunes) a partir de secundària, és a dir, a partir dels dotze anys. Només si l’evolució de l’epidèmia en un territori és negativa i els criteris sanitaris l’indiquen, aquesta obligació s’estendrà a partir dels sis anys En el control de símptomes, no obstant això, es trasllada la responsabilitat als centres i a les famílies. “Les famílies no poden ser responsables d’això. Un nen pot ser asimptomàtic, i no pot ser que la família hagi d’esbrinar aquesta situació”, diu Damià Hoyos, membre de la Pepeta, plataforma per treballar per la millora de l’Escola Pública de Terrassa., Hoyos sosté que la “impressió és que s’estan fent les coses molt improvisades. Els grups estables tenen molta complexitat i serà molt difícil que funcionin; a més, es carreguen tot el sentit de l’educació, que es contacte i socialització. Per una altra banda, no hi ha recursos materials i humans per dur a terme el pla amb seguretat i qualitat. Si no posen diners no podrem afrontar aquesta crisi. Els professors es queixen amb raó perquè tot es deixa en mans de la direcció del centre”.
Per Hoyos, que és membre del Consell Escolar Municipal, es requereixen “grups més petits per començar i un ambient amb més possibilitat d’aire lliure. Hi ha grans tenedors d’infraestructures, a més de locals municipals i de la Generalitat que es poden fer servir. Ara, l’escola necessita l’ajut de la societat”. Hoyos veu una tornada “complicada, a empentes i rodolons” i tampoc descarta que “finalment no es pugui començar”.
José Navajas és membre de l’executiva de CCOO del Vallès Occidental i forma part del Consell Escolar Municipal. “Jo sóc docent i treballo a partir de l’1 de setembre i no que em trobaré” quan torni a la feina. A més, critica que fa mesos que es va parlar al citat consell de fer un llistat amb locals municipals disponibles per posar a disposició de les escoles. “On és aquest llista? Haurem de córrer al final per aquest tema?. Navajas creu que cada centre hauria de comptar amb una infermera, que és una “reivindicació històrica que ara es podria aprofitar per implementar-la”. Perquè tenir una infermera de referència al CAP, això, de fet, ja existia. També es critica, des del PSC, que no s’ha “concretat com es reduiran les ràtios ni com s’habilitaran nous espais educatius, no han aclarit com es garantirà el dret a l’educació en episodis de quarantena ni com es faran les extraescolars”. I recorda que els nous professors contractats són insuficients. “Toca a 1,5 per centre”. En qualsevol cas, “tancar no es pot plantejar, i més si no hi ha alternatives pels nens i les famílies.
U
