EGURAMENT la frase més coneguda i més utilitzada fins i tot en cançons de grups molt populars és la que s’escriuria de manera diferent. “Tant tens, tant vals” respon a una realitat més ajustada al materialisme del segle que ens ha tocat viure. Encara hi ha força gent que trien les seves relacions socials, amistats i coneguts per les aparences del tenir, per si es mouen en altes esferes, si vesteixen d’una determinada manera o surten a sopar a restaurants de més o menys prestigi i fins i tot si porten els seus fills al casal del barri o els inscriuen a una institució de renom i d’una certa posició social, de cara a l’aparador.
Volen formar part dels que tenen molt, o si més no volen aparentar-ho, perquè creuen que això els fa ser diferents, superiors, i que tenir diners o patrimoni els fa situar-los en un nivell millor al de la resta dels mortals. Valoren les persones per allò que tenen i no pas per allò que són. Tenir coses, disposar de diners, segurament ens facilita les coses, ens fa la vida més còmoda però depèn de com ho filtrem ens pot allunyar de la veritable essència de la nostra existència. L’objectiu de les nostres vides no hauria de ser mai acumular riquesa i en canvi sí que hauria de ser acumular saviesa a través de la vivència i el gaudi de les coses.
És més feliç, segur, aquell que es menja una fruita natural i fresca després d’una feina molt exigent sota un sol de justícia que qui accedeix a un bol de fruita al costat d’una piscina tombat en una hamaca sense haver treballat per aconseguir-lo. I no és que m’hagi begut l’enteniment i desitgi penúries i feines pesades a la gent que m’estimo, senzillament conec com funciona el cervell humà i sempre el contrast provoca més intensitat que l’acomodació.
Valorar la gent pel que aporten, pel que donen, pel que respecten els altres. Valorar les persones per la seva capacitat d’entendre, d’oferir i compartir els fa tenir-ho tot, tenir la grandesa de l’espècie. I així vaig conèixer el Jaume, sense res material. Vestit de manera humil, sense diners i sense propietats. Viatger del món, lliure. Feia anys que caminava sense saber quin seria el seu destí, el seu futur, el seu següent moviment. Ho tenia tot: coneixement, experiència, relativitat, comprensió, estimació, espontaneïtat, agraïment.
