I ha una dita catalana molt recurrent: “Salut i força al canut”… En el benentès que “canut” ve referit a una bossa (en format cilindre i penjada de la cintura) on es duia la xavalla, a l’antigor. Era una manera de desitjar una bona salut a l’interlocutor, acompanyada d’un bon nombre de monedes. La trec a col·lació arran del constant desgavell que s’entreveu de les normes, decrets, protocols i altres estirabots decidits per la Generalitat en la temàtica de la Covid-19. Mirant de fer un rodolí sencer, m’hauria quedat un títol massa llarg. La idea inicial, tanmateix, havia estat: “Salut, força al canut i tururut”.
Que sortís en Quim Torra dient que “tancava” Lleida per raons de salut i per preservar l’economia comarcal no s’ho creu ni el seu propi coll de la camisa. Menys encara anunciant que, d’acord amb els contactes amb el seu delegat a la província, la gent s’havia comportat exemplarment. Vaja! Que més aviat semblava una broma: una cosa no s’avenia amb l’altra. Si tothom feia bondat, quin sentit real s’amaga a “engarjolar” tot Déu a casa seva? Ara bé, que tot seguit insinuessin el flux migratori de temporers agrícoles com la causa del maldecap fa riure. Que potser no és un cas cíclic que es ve repetint de fa un munt d’anys? Alguna vegada havien arribat a “auditar” el tracte vexatori que es dispensava a tot el col·lectiu ? Molts d’ells malvivint i dormir a les places d’alguns dels pobles que conformen l’anella que volteja la capital lleidatana.
Més aviat em decanto perquè uns dirigents i altres (tant a Barcelona com a la terra ferma) deuen viure en altres verals. Any rere any es podia haver fet per dotar-los de mòduls prefabricats (o barracons) ben condicionats. Però no! Devien pensar que el veïnat seguiria esblaimat i mut, malgrat els entrebancs que es veien obligats a patir quan sortien a fer les compres diàries als comerços locals del poble.
Això no s’ho va empassar una jutgessa de guàrdia, impugnant tot seguit la mesura del govern d’en Torra. Embolica que fa fort! A qui feia cas la gent al·lucinada? Pitjor, impossible! A la condició ja prou eixorca dels camps fruiters, s’hi va sumar la incapacitat real de gestionar la “patata calenta” amb cara i ulls. Depurem responsables.
