Aquest agost, milers d’afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (Erto) que havien cobrat fins ara la prestació sense problemes s’han trobat que no se’ls ingressava res al compte. I molts han anat a les oficines del SOC a preguntar. És el cas del terrassenc A, que prefereix guardar l’anonimat, que fins ara no havia tingut cap problema amb la prestació de l’Erto, però que aquest mes no ha cobrat res. “Fins ara havia cobrat puntualment el subsidi i hem tingut la sorpresa que l’agost no ens ha arribat i no sabem què pot passar al setembre. Hem hagut de reduït despeses al mínim a casa i no hem pogut fer cap mena d’activitat. Pràcticament, no hem sortit de casa”. Segons l’A., “la gestoria de l’empresa diu que és un problema del Sepe, que ha modificat el protocol de les notificacions, mentre que l’empresa insisteix que ha fet bé els tràmits amb la gestoria i que no pot fer més”. A més, afegeix, que el Sepe “no dóna resposta i ens quedem en una situació de precarietat i d’indefensió”.
Si algú es posa en contacte amb el Sepe, probablement li diran que la seva empresa va enviar malament les dades. I és que el decret del 26 de juny, el que va servir per allargar els Erto’s fins al setembre, obliga també les empreses a comunicar al Sepe els períodes d’activitat dels seus treballadors amb una nova fórmula i això ha provocat errors, rectificacions i, en definitiva, que els afectats no cobrin a temps. Segons fons del sector de les gestories, citades per TV3, “ara som nosaltres els que hem de calcular les prestacions que han de percebre els treballadors. Això es va fer tard i malament. Aleshores el que ha passat és que la majoria de fitxers o s’havien fet amb l’anterior càlcul o es van fer malament perquè tampoc no teníem la formació ni la preparació per fer-ho”. Aquesta font es queixa que “estem assumint una càrrega de feina que no és responsabilitat nostra, nosaltres no som funcionaris, no som treballadors del Sepe”.
més de 150 mil afectats
Més de 150.000 treballadors segueixen sense cobrar la prestació de l’Erte per força major”. Així ho va assegurar al diari Expansió Fernando Santiago, president del Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya, que reuneix a més de 6.000 professionals repartits per totes les comunitats, que gestionen el 18% dels Erte, gairebé el 40% dels Erte pimes. A aquest embús se suma des de fa unes setmanes el retard en els cobraments que ha suposat el que el Ministeri de Treball denomina “actualització del marc de tramitació” dels Erte, que afecta tan treballadors en Erte de força major com als que no ho són, els anomenats ETOP (per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives), que sí que anaven cobrant la prestació amb relativa normalitat. Creu “sorprenent” que el Sepe emprengui aquest canvi amb l’estiu en cerns, quan era previsible que s’incrementessin els ja considerables retards, amb el que es deixaria a treballadors mesos sense cobrar.
Arran del Decret 24/2020 de 26 de juny que va prorrogar els Erte fins a 30 de setembre, el Sepe va decidir modificar la tramitació dels Erte, per al que a més va donar de baixa a tots els treballadors amb les prestacions vives. A partir d’ara, les empreses han de comunicar a més vençut els períodes d’activitat de cada treballador (indicant els dies del mes anterior que ha treballat, la reducció de jornada que ha tingut en cada dia d’activitat), a través d’un servei web disponible en la seu electrònica del Sepe. Això està retardant el cobrament de prestacions que ja estaven reconegudes i es cobraven regularment en els primers dies de cada mes. Des de Treball asseguren que “la majoria de casos de treballadors que han vist interrompuda la seva prestació obeeixen al fet que les empreses no han comunicat aquests períodes d’activitat.
