Yolanda és veïna de Sant Pere Nord. Viu a la confluència de la Rambla de Francesc Macià i l’avinguda del Vallés i aquest estiu ha experimentat un episodi més que molest amb aquests escarabats verds que molts terrassencs han vist a las darreres setmanes en colònies nombroses. En un intent d’espantar-los a casa seva, Yolanda va fregar amb la mà uns exemplars i la pell li va enrogir. “Això podria convertir-se en un problema de salut, més que en una simple molèstia i ja que fumigar no serveix de res…s’haurien de valorar altres opcions, estudiar un pla alternatiu que per dràstic que fora, alleugés el problema”, proposa aquesta veïna. Altres egarencs van viscut experiències similars a casa seva, han vist grups d’escarabats invadir els seus domicilis atrets per la llum, o els han detectat en desenes al Parc de Vallparadís.
Aquest coleòpter ratllat i de color verdós ha estat un dels protagonistes “extra-covid” d’aquest rar estiu a Terrassa. Se’ls veu voletejar al voltant d’arbres, entrar a l’assalt per finestres, rondar per bancs en parcs. L’Ajuntament admet l’existència de la plaga de galeruca de l’om i afirma que està actuant per combatre-la.
El tractament d’aquesta plaga està regulat per a la normativa europea sobre l’ús sostenible dels productes fitosanitaris. El Real Decret 1311/2012 és la transposició de la directiva europea a l’ordenament espanyol, una normativa aprovada per tal de millorar la salut de les persones. Per això, recorda el Consistori, “restringeix al màxim possible la utilització de productes de síntesi química per combatre aquests tipus de plaga en parcs i jardins urbans”.
En el cas de la galeruca, els productes indicats, idonis, pel seu tractament químic no estan autoritzats pel seu ús a parcs i jardins, degut a les propietats toxicològiques dels productes. Els procediments adoptats en substitució de les fumigacions és més segurs per a persones i animals domèstics sense l’ús de determinats elements químics, però també resulten més lents. Cal esperar el processos naturals. “Els efectes d’aquests mitjans de lluita no s’obtenen d’avui per demà, requereixen de temps”, adverteix Lluïsa Melgares, tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, sobre una plaga que enguany “està sent més persistent a moltes ciutats a causa de les altes temperatures”.
aigua a pressió
El servei municipal de Gestió de l’Espai Públic està desenvolupant un tractament arbre a arbre, en una acció que consisteix en injectar un producte (endoteràpia) per evitar l’anidació de l’escarbat i per frenar, així, la proliferació d’aquest insecte. A banda, els operaris municipals duen a terme també un tractament amb aigua a pressió a diferents punts. Aquesta acció mecànica “debilita l’insecte dificultant-li el seu cicle de desenvolupament”, diu el Consistori. L’endoteràpia, però, té efectes negatius sobre altres animals i crea punts febles en l’arbre. A vegades, els tècnics duen a terme un tractament químic polvoritzat o fan un adob foliar per millorar les condicions de l’arbre i, per tant, la seva resposta davant de la galeruca. La tala d’exemplars envellits o amb problemes estructurals també és un sistema de lluita contra la plaga, així com l’alliberament eventual de fauna auxiliar.
El govern municipal destaca la seva voluntat de minimitzar els riscos en tractaments fitosanitaris i per això realitza una política que anomena de “lluita integrada”: abans de fer un tractament s’han aplicat totes les mesures correctores naturals. “En alguns casos, es fan servir productes de baixa o nul·la toxicitat com sabó potàssic o productes vegetals. Només quan el problema esdevé plaga es tracta amb productes químics”, assegura l’Ajuntament. Se suposa que es refereix a que el problema esdevingui una plaga incontrolable.
Durant el mes d’agost, els tècnics han actuat a diversos indrets de la ciutat per reduir la presència d’aquest escarabat. El 14 d’agost, per exemple, els operaris van efectuar un tractament amb aigua a pressió a quinze punts ubicats als barris de Cementiri Vell, Ca n’Anglada, la Maurina, Pla del Bon Aire, Can Boada del Pi, Sant Llorenç i Can Petit, i a indrets del Parc de Vallparadís. Es repetien accions en alguns sectors, doncs Gestió de l’Espai Públic ja havia actuat el 7 d’agost a Cementiri Vell, Ca n’Anglada, Sant Llorenç i el Parc de Vallparadís. Aquell dia els tractaments també es van desenvolupar als barris de Montserrat i Plaça Catalunya-Escola Industrial. En total, en onze punts amb oms. El 4 d’agost l’actuació s’havia dut a terme en dos punts situats, respectivament, a Ca n’Anglada i Xúquer.
Entre el 27 de juliol i el 7 de agost l’acció contra la galeruca va consistir en una endoteràpia vegetal, injectant el producte directament al tronc amb la substància VERTIMEC (Abamectina 1,8%), i es va fer a set llocs de Montserrat, Can Palet II, Sant Llorenç i Can Petit, Ègara i el Parc de Vallparadís. Entre el 20 i el 24 de juliol es va realitzar una actuació similar a la Maurina, Pla del Bon Aire i Poble Nou-Zona Esportiva. El control de la plaga amb aigua a pressió s’havia executat el divendres 26 de juny a catorze punts de diversos sectors: Centre, Plaça Catalunya-Escola Industrial, Ca n’Anglada, Montserrat, Can Jofresa, Can Palet II, Ègara, Sant Llorenç i Can Petit, Can Parellada i el Parc de Vallparadís. Per a aquesta setmana hi havia programades accions amb aigua a Vilardell, Can Palet II, Ègara, Sant Llorenç-Can Petit, Can Parellada i el Parc de Vallparadís, i un tractament d’endoteràpia al carrer de Dom Bosco, a la Maurina. Voluntaris forestals de VFT-ADF Terrassa també reguen a pressió quan estan disponibles.
infestació
La xanthogaleruca luteola, que surt a principis de primavera, afecta diversos oms, com l’om siberià (Ulmus pumila) i és abundant a Espanya i altres països. Tant els imagos (fase adulta) com les larves s’alimenten dels brots dels arbres. La infestació rarament mata l’arbre, però l’afebleix i el fa vulnerable als atacs d’insectes i malalties.
Els imagos hibernen en esquerdes de les escorces, però a vegades ho fan als habitatges. I això provoca molèsties a persones. Les femelles posen els seus ous (poden posar uns 800) en el revés de les fulles de l’om. L’etapa larvària dura entre dues i tres setmanes. Després, els escarabats es desplacen a la part inferior de l’arbre, a la recerca d’esquerdes de l’escorça on passar el període de la metamorfosi. La lluita contra la galeruca de l’om ha coincidit amb les actuacions contra altres plagues, com la del tigre dels plàtans d’ombra i la del pugó.
