LA pandèmia està deixant al descobert que no estàvem preparats per a una situació com la que ha esdevingut ni des d’un punt de vista sanitari, ni econòmicament ni tampoc normativament. El fet de no estar preparats és justificable, ja que ningú hagués pensat mai, tot i els vaticinis d’alguns prohoms, com William Gates, que ens trobaríem en una situació com la que estem patint. I prou satisfets hem d’estar de la reacció, especialment de la població en general, i dels professionals que es van declarar com essencials durant la primera onada del virus.
El problema és quan no n’aprenem. No ens podem sentir tan orgullosos del que està passant ara, de la laxitud en el compliment de les recomanacions i de la sensació d’invulnerabilitat de moltes persones, joves i no tan joves, que es posen en perill amb conductes d’evident risc sanitari i, per tant, posen en perill a les persones amb les quals es relacionen.
Però la falta de capacitat de reacció o d’aplicar el que l’experiència ens ensenya no només ens afecta a la ciutadania en general, a uns més que a altres, sinó també a les autoritats. Aquesta situació s’ha tornat a posar en evidència a Madrid, amb l’auto d’un jutje de la jurisdicció contenciosa-administrativa, que s’ha carregat l’ordre de la Comunitat de Madrid que prohibia fumar al carrer a menys de dos metres de distància i altres importants restriccions, com la que afecta els locals d’oci nocturn o de restauració. Diu el jutge que la norma impulsada per la Comunitat de Madrid no té empar jurídic, perquè invoca una ordre ministerial que no ha aparegut en el BOE i les administracions autonòmiques no poden restringir drets.
Es pot dir que és un cas similar al que va succeir a Catalunya amb les restriccions de mobilitat que va decretar la Generalitat a Lleida, entre altres qüestions. No s’entén que a hores d’ara es produeixin situacions d’aquest tipus que provoquen confusió entre la població, i pèrdua de credibilitat per part de les autoritats. La desconfiança que provoca alimenta teories conspiratives absurdes i dóna aixopluc jurídic a plantejaments “terraplanistes” en els que podem situar manifestacions antimascaretes com la que es va convocar recentment a Madrid. Si ja pot generar polèmica la interpretació de la norma de no fumar o de tancar els locals d’oci nocturn, només falta que els jutges posin en dubte l’eficàcia legal de les normes que s’intenten imposar.
