Estem tant acostumats a crear i mantenir “xiringuitos” institucionals, pagats amb el diner de tots nosaltres, que ja ni ens fixem en la seva total inutilitat. Molta gent creu que la feina dels consols i ambaixadors, de cada país, consisteix només en anar a festes i grans celebracions, sense pensar que una de les seves funcions, és la d’enviar informes sobre la situació interna del país on exerceixen , per tal de prendre les decisions oportunes, amb coneixement de causa.
No estranyi a ningú les grans reticències del països , anomenats “frugals”, davant la proposta d’aprovació de grans ajudes, a països del sud, considerats per ells poc austers, molt donats a la vida alegre i a la despesa inútil. Segur que els informes sobre el funcionament de la Generalitat, fan envermellir, a tots els governs centrals i nòrdics.
I és que , davant les recomanacions dels governs de França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Regne Unit, de no venir a Espanya, i més concretament a Catalunya de vacances, no hem vist cap actuació ràpida i contundent de la “diplomàcia catalana”. Com pot ser que el nostre incansable president Torra no hagi cridat a consultes a consols i ambaixadors per a mostrar el seu desacord ? Com pot ser que la nostra diplomàcia no s’hagi mobilitzat d’immediat per a frenar aquesta campanya ? On son els nostres ambaixadors ? Quin resultat han obtingut arreu del món ?
Bé, bromes a part, em permeto donar a conèixer el que ben pocs catalans saben de la nostra diplomàcia. En primer lloc dir que l’actual Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, es diu Bernat Solé, ex alcalde d’Agramunt ( ERC). Li tocà agafar el càrrec arrel d’un afer intern a la conselleria, que obligà a la substitució del fins aleshores responsable, Alfred Bosch.
Per ser més originals que ningú, en comptes de Ministeri d’Assumptes Exteriors, nosaltres tenim el Departament d’Acció Exterior, conformat per 16 Delegacions, nom que reben les “ambaixades catalanes”. Concretament les tenim a Espanya ( Madrid), Unió Europea, Regne Unit amb Irlanda, Alemanya, EUA, Itàlia, Suïssa, França, Balcans , Països Bàltics, Europa Central, Països nòrdics, Portugal, Argentina, Mèxic i Tunísia. No li busqueu cap “lògica” en la distribució mundial, perquè queden més de 140 països pendents, i tot depèn dels parents i amics per “col·locar”, i del diner per pagar.
Cada delegat/ ambaixador té un modest sou de 82.209,54 euros, al qual ,no he pogut esbrinar si hi afegeixen dietes, indemnitzacions per assistència a festes i festetes, i possibles despeses per desplaçaments a la seu central, o a d’altres delegacions. De fet, com ex diputat, he demanat memòries de les activitats d’aquestes delegacions, i no existeixen en el servei de documentació del Parlament de Catalunya, ni les he pogut trobar en els serveis del Departament, tot i portar el nom de Transparència. Continuaré insistint per veure on consta el que han fet, estan fent, i els objectius que s’han fixat, si és que existeixen.
Vistos els resultats d’aquests anys d’existència, ens podem demanar: han servit per a res més que per a col·locar parents i amics ? Tenim realment un servei diplomàtic, o és un servei de joguina ? Tenen algun objectiu concret ? Ens podem permetre la seva existència, considerant que cada delegació té un cost mínim de mig milió a l’any ? Podria fer unes quantes preguntes més, però la realitat és dura i difícil d’acceptar. Com pot ser que llencem milions d’euros cada any, per una pantomima de diplomàcia ¡¡¡
Un govern sempre ha de triar i prioritzar. No té mai diner per a tot i ara mateix, en un moment que falten metges i tenim consultoris tancats, cada delegació, suposaria poder contractar a 15 professionals de sanitat. Quinze per setze “xiringuitos”, suposaria poder sumar 240 nous professionals. Algú dubta de quina és la prioritat ?
