Un mes després de l’inici de la tan esperada “nova normalitat”, quan es varen aixecar bona part de les limitacions provocades per la Covid-19, és el moment de fer una foto reial de l’impacte que ha tingut la pandèmia del coronavirus en el mercat laboral de la ciutat. Els efectes d’aquesta malaltia han estat devastadors per una economia que manté la seva activitat en els serveis, un sector que ha estat durament castigat en els darrers mesos. La Covid-19 ha estat terrible i les dades confirmen totes les sensacions. Amb un teixit industrial i de la construcció molt debilitats, els serveis s’han enfonsat i amb ells la destrucció de llocs de feina ha estat enorme, afecten especialment a les dones i augmenten la diferència entre homes i dones en l’àmbit laboral.
L’inici de l’any va mostrar una mínima reducció de l’atur, però des del febrer la destrucció de llocs de feina va anar en augment, amb un abril que va provocar 1.787 nous aturats. Així, des de gener la xifra global de persones que han perdut la seva feina a Terrassa ha estat de 2.686, amb un increment d’un 19,3 per cent. D’aquest nombre, 2.099 corresponen a treballadors del sector serveis. És a dir que un 78 per cent dels nous aturats d’aquest 2020 són del sector serveis. Hi ha hagut un increment d’un 24 per cent des de gener. En finalitzar juliol, Terrassa tenia 16.605 aurats, d’aquests, 10.817, són del sector serveis
El segon sector que pitjors resultats presenta és el de la construcció. La pujada és molt llunyana respecte als serveis, amb 238 aturats més. Percentualment l’augment és d’un 14 per cent. Globalment torna a fregar les dues mil persones sense feina.
La indústria també ha generat més atur, amb 184 persones més des del començament d’aquest any i un increment del 9,7 per cent. El col·lectiu de sense ocupació creix en 150 persones i un 10 per cent. L’agricultura tampoc s’ha escapat de la Covid-19, amb quinze aturats més des de gener.
Pel que fa al gènere, les dones han estat més perjudicades que els homes en l’àmbit laboral en aquesta pandèmia. Un total de 1.440 dones han perdut la feina, per 1.246 homes. Percentualment, però, la pujada és més gran entre els homes, un 21,6%, pel 17,7% de les dones. Aquesta diferència ha incrementat la bretxa per gènere en l’atur global de la ciutat, que s’havia aconseguit reduir en els darrers dos anys. Pràcticament hi ha 1.500 dones més aturades en finalitzar juliol.
Pràcticament un de cada quatre nous aturats en aquest 2020 és un treballador estranger. Des de gener la xifra d’aquest col·lectiu de treballadors a la ciutat ha crescut en 585 persones. En aquests moments hi ha 3.570 i al gener eren 2.985. A diferència de les dades generals, la pujada de l’atur ha estat superior entre les dones que els homes estrangeres, concretament 242 homes i 343 dones.
La diferència més desorbitada s’hi ha produït en el grup de demandants d’ocupació, que inclou tan aturats com persones que volen canviar de feina. L’any es va tancar amb 16.843 demandants i al juliol eren 38.783, en concret 21.940 més, és una pujada d’un 130 per cent i sens dubte posa de manifest els grans temors que es mantenen respecte al futur de molts treballadors. L’augment és més gran entre els homes, passant de 7.029 peticions a 18.943. Les dones demandants són en finalitzar juliol 19.840 per les 9.814 de finals de 2019.
Respecte a la demanda d’ocupació, en l’actualitat hi ha 4.326 persones, el col·lectiu més gran, que fa més de dos anys que no treballa i per tant ja no poden percebre el subsidi d’atur. També ha pujat el grup de 21 a 24 mesos sense treballar, fins a un total de 490 persones, encara que el grup que més ha crescut en la demanda d’ocupació són les persones que porten entre 3 i 6 mesos d’atur. A Terrassa hi ha en aquests moments 3.555 i al començar l’any eren 2.116.
