L’actor Santiago Segura fa un somriure enigmàtic, i al seu costat la seva filla (i també actriu) Sirena crida, ambdós mirant al davant i de manera penetrant, en el darrer retrat de Julián López Romero (Terrassa, 1969). “L’ alquimista del foc”, com li agrada anomenar-se, porta ja molts anys produint obres, que elabora sempre sobre fusta i sense cap altre utensili que no sigui un bufador, amb resultats espectaculars. Sobretot retrats gairebé hiperrealistes, que busquen transmetre l’expressivitat, i amb ella el món interior, de la persona retratada, que és sovint una celebritat. Fa dos anys López va fer el retrat d’Alberto Chicote, i li va agradar tant, a aquest xef i presentador de televisió, que el té penjat al seu restaurant de la Puerta del Sol de Madrid.
Mitjançant Richy Castellanos, relacions públiques de molts famosos, López va contactar amb Santiago Segura. L’ actor havia vist altres retrats seus i li va dir que endavant. Com sempre, l’artista terrassenc va treballar basant-se en fotografies de bona resolució (treballant al natural perdria precisió, pensa), pel que fa a Sirena amb una promocional de la pel·lícula “Padre no hay más que uno”. I amb el seu estudi previ de la fusta triada com a suport i el virtuosisme en l’ús del bufador. Els blancs de les seves obres són el color natural de la fusta; els negres, allò que ha cremat. Això vol dir que, al revés d’allò que és possible amb la pintura, aquesta tècnica única no permet ni un mil·límetre d’error a l’artista.
La setmana passada, López va anar a Madrid per trobar-se amb Santiago Segura i donar-li l’obra. Quan la va tenir al davant però encara sense desembolicar, l’actor li va confessar que no li agradaven els retrats, “perquè la meva cara em desagrada”. Però en veure aquest retrat d’ell i la seva filla Sirena (de format horitzontal, 1,25 cm d’amplada per 86 cm d’altura), els ulls se li van encendre de sobte i va dir que el trobava “impressionant”.
“Té un nivell de detall al qual la meva ment no arriba”, va afegir, meravellat davant els minúsculs detalls del seu rostre i del de la seva filla que López ha aconseguit reflectir a la fusta. Tan entusiasmat estava que va comparar l’artista terrassenc amb Picasso. El retrat li agradava més, esclar, perquè “no estic sol, sinó amb la boja de la meva filla, que l’ha fet clavada. És ben bé així, amb aquests ullets. De pirogravats com aquests, no en fa ningú al món amb aquest nivell. M’he quedat al·lucinat. És preciós”, insisteix Segura en el vídeo que capta el moment que va desembolicar i veure per primera vegada l’obra, que ha compartit a les seves xarxes socials. També li va agradar la dedicatòria de “Padre no hay más que uno” que López va escriure al darrere. I va afegir que l’artista terrassenc li ha donat tanta confiança “que quan tingui 82 anys, em faré el primer tatuatge , i me’l farà ell. El mateix dia del meu 82 aniversari”.
Des del seu estudi de Sant Pere Nord, on també tatua, López segueix passant a fusta les ànimes de personatges reflectides en les seves expressions. El primer va ser l’escultor Lorenzo Quinn i el darrer, ara per ara, el guitarrista flamenc Vicente Amigo. A finals de mes anirà a Marbella a donar-li.
