Cultura i Espectacles

“Quatre dies per Terrassa”, la ciutat vista per un barceloní

Dos matrimonis de mitjana edat, dues senyores jubilades i tres nois joves són els protagonistes de la darrera obra de l’escriptor barceloní Josep Maria Casas (73 anys). A mig camí entre la novel·la i la guia turística, a “Quatre dies per Terrassa” hi podem trobar tot un recorregut pels espais més emblemàtics de la nostra ciutat. Es tracta d’una extensa mirada (412 pàgines) per la nostra ciutat des dels ulls i la perspectiva d’algú de fora que hi ha passat diversos mesos.

Sempre sota el mateix format, Casas ha dedicat d’altres obres a la ciutat de Barcelona i a altres de vallesanes, com és el cas de “Descobrint Sant Cugat del Vallès (2016) o “El Llibre de Sabadell”.

Terrassa és, però, la ciutat que més l’ha impactat. “Vaig decidir seguir la línia dels Ferrocarrils i vaig arribar a Terrassa. M’hi vaig trobar una ciutat més que notable des de molts punts de vista. Els egarencs m’han acollit molt bé. Armat amb la meva gravadora i la meva càmera de fotos vaig anar visitant edificis, museus, monuments, places, avingudes i tota mena de llocs rellevants”, assenyala l’autor d’aquesta particular guia de viatges editada per OmniaBooks, una editorial precisament terrassenca.

Prologada per l’alcalde Jordi Ballart i el director del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, l’obra s’estructura en els quatre dies del títol. Arrenca a la Masia Freixa, un dels emblemes de la ciutat. Passa pel Mercat de la Independència, l’Ajuntament, la Jazz Cava i la Torre del Palau, símbol de la ciutat.

El segon dia, els turistes que fan de narradors comencen la seva visita pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, per endinsar-se a la Casa Alegre de Sagrera, el Gran Casino i el Vapor Gran, entre d’altres espais. El tercer dia descobreixen la Seu d’Ègara, un dels llocs preferits i més visitats per l’autor, el Castell Cartoixa i el Parc de Vallparadís. I el quart i darrer dia parla de la Rambleta del Pare Alegre, l’Hostal del Fum, la Bòvila Almirall i el Llac Petit i acaba amb un emotiu record de les riuades de l’any 1962, que l’autor recorda amb absoluta claredat a través de la narració que en va fer Soler Serrano.

“Jo no sóc de Terrassa i penso que això pot aportar un valor afegit al llibre, que es pot llegir com una novel·la o com una guia de viatges. És la mirada sense prejudicis d’un visitant, d’un visitant a qui li agrada afegir-se a les visites guiades per descobrir els llocs que està veient i sentir-ne també els comentaris i les opinions dels altres”, explica Casas, que va bastir el llibre durant diferents mesos de l’any 2018. I afegeix: “Terrassa té molts llibres dedicats a llocs o fets en concret, però no en tenia cap que oferís una visió global al turista. Aquesta és la intenció que m’ha dut a escriure’l”, assenyala l’autor de “La Mirada de un turista: Barcelona” (2012), “Una passejada per Barcelona” (2014), “Descobrint la Barcelona Maçònica” (2015″ o “Passejant pels Calls de Catalunya” (2018).

Resseguint els carrers i les places de la ciutat s’ha topat amb un munt d’anècdotes. “Recordo un grup de nois que em vaig trobar al Passeig del 22 de Juliol. Els vaig demanar d’on venia aquell nom. D’alguna manera s’havia de dir¡ -em va dir un d’ells. Em vaig adonar que moltes vegades no coneixem la història o simplement el perquè de molts dels carrers que trepitgem cada dia. En aquest sentit em va sorprendre moltíssim la figura de Paulina Pi de la Serra, una dona amb una gran història al darrere”, assenyala.

Josep Maria Casas aprofita la plaça de Lluís Companys per a parlar de la Guerra Civil, la Torre del Palau per referir-se a l’apassionant Terrassa medieval. Aquest aparellador ja retirat que ara es dedica a la seva gran passió, l’escriptura i la història, lamenta que la pandèmia de la covid-19 li hagi impedit per una presentació com Déu mana de la seva guia de viatges, del seu homenatge a una ciutat que ha après a estimar una mica més, Terrassa.

“Quatre dies per Terrassa” costa 22 euros i es pot trobar a la Casa del Llibre, a la llibreria La Temerària i a l’Atenea, així com al punt d’informació turística de la Masia Freixa o als diferents museus de la ciutat, entre d’altres punts de venda. “Potser quan tot es calmi una mica fem una presentació a la Biblioteca Central, per exemple”, diu Casas.

To Top