Els preus van baixar un 0,8 per cent al juliol a Catalunya, tant pel que fa al mes anterior com al mes de juliol de l’any passat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). En el conjunt d’Espanya, els preus van caure un 0,6% el juliol respecte al mateix mes de l’any anterior, a causa principalment de l’abaratiment dels serveis d’allotjament i restauració. La caiguda més acusada dels preus del mes de juliol es va registrar en l’apartat de vestit i calçat, amb un descens del 12,9%, mentre que el relacionat amb les comunicacions ho va fer un 1,7%.
El preu dels hotels, cafès i restaurants va baixar un 1,2% al juliol a Catalunya i el dels productes de parament, un 0,6%. Durant aquest mes, la inflació només va pujar a Catalunya en els productes relacionats amb el transport (1,2%) i oci i cultura (1%).
L’últim any, els preus van caure principalment en transport (5,1%) i en habitatge (3,8%), encara que també ho van fer en comunicacions (1,3%), en oci i cultura (1,5%), hotels, cafès i restaurants (0,2%) i medicina (0,2%). Pel que fa al mateix mes de l’any passat, els preus van pujar al juliol en alimentació i begudes no alcohòliques (2,3%), vestit i calçat (1,1%) i ensenyament (1,1%
A nivell espanyol, el comportament del¡s preus en els diversos productes que conformen la cistella és similar al que hem descrit en el cas de Catalunya. En el grup de productes deflacionaris podem destacar com redueixen preus el transport (-4,5%), l’habitatge (-3,9%) i l’oci i cultura (-1,1%) . En canvi, en el grup de productes inflacionaris veiem com augmenten el seu preu els aliments i les begudes no alcohòliques (2,2%) i el vestit i calçat (1,0%).
La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia atès que evita les fluctuacions inherents al preu del petroli, es situa en el 0,6% i pateix una notable disminució de quatre dècimes en relació al mes passat (1,0%). La diferència respecte l’índex general és de 1 punt percentual. Aquesta davallada respecte el mes anterior és significativa ja que aquest índex, habitualment no presenta variacions molt grans atès que deixa fora els productes més volàtils que poden fer fluctuar més l’índex.
La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per tal de facilitar les comparacions entre països, és situa en el -0,7%, 4 dècimes per sota del mes anterior (-0,3%). En aquest exercici augmenta lleugerament el diferencial amb l’índex corresponent a l’eurozona ja que aquest és del 0,4 i, per tant, el diferencial entre l’IPCH d’Espanya i el de l’eurozona és de 1,1 punts percentuals mentre que el mes passat el diferencial era de sis dècimes.
Després de conèixer les dades de l’INE respecte al IPC, CCOO de Catalunya, en un comunicat, reclama que amb una caiguda del PIB al segon trimestre d’un 20,1% “esdevé inajornable la reactivació econòmica en el marc de les polítiques dissenyades i concertades amb les administracions. Per una altra banda, és clau que es negociïn, respectin i apliquin mesures de prevenció que facilitin la recuperació de l’activitat a les empreses i a la funció pública, i que evitin nous brots de la pandèmia de la Covid-19”.
Aquesta força sindical diu que “el sector industrial porta més d’un any amb un creixement negatiu, que al segon trimestre es situava en el -22,1%. Son necessàries inversions públiques que tinguin un efecte tractor sobre les inversions de les empreses, en infraestructures, però també en formació i capacitació de les persones treballadores, que suposen el seu principal actiu”.
