El rei emèrit Joan Carles I de Borbó (Roma, 1938) ha anunciat per sorpresa aquesta mateixa setmana que marxa d’Espanya. Ho ha fet a través d’una carta que ha tramès al seu fill, l’actual rei Felip VI. El seu exili o fugida, com se li vulgui dir, ha obert una important crisi dins de la Casa Reial i ha tornat a posar d’actualitat el debat sobre la figura del monarca, que el 2 de juny de 2014, fa poc més de sis anys, va abdicar en favor del seu fill. Ara, vuit anys després de la cacera de Botswana i les constants sospites de corrupció, ha decidit sortir de l’escenari.
Joan Carles I va visitar la ciutat de Terrassa en tres oportunitats molt significatives. Les dues primeres ho va fer sent encara Príncep d’Espanya i la tercera, la més lluïda i emblemàtica, va arribar ja com a rei, durant el torneig de hockey dels Jocs de Barcelona’92 (1 i 7 d’agost).
El 14 de maig de l’any 1962, Joan Carles es va casar amb la princesa Sofía de Grècia en una triple cerimònia que es va dur a terme a Atenes. Mesos abans, el dictador Francisco Franco havia expressat ja la seva intenció que el Príncep tornés a Espanya, tot i que el títol no se li va atorgar de manera oficial fins a l’any 1969. Quatre mesos després del casament, Joan Carles i la seva esposa van dur a terme la seva primera visita a Terrassa. Va ser el 28 de setembre del 1962, tres dies després que es produïssin les Riuades que van deixar centenars de víctimes a la ciutat. Molts terrassencs recorden encara l’empatia de la jove parella, que lluny del protocol posterior que haurien de respectar, es van interessar per la situació dels ferits i damnificats. Franco no visitaria la ciutat fins alguns dies després, ja al mes d’octubre.
Encara com a Príncep, Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón – Dos Sicilias va tornar a Terrassa. Va ser tretze anys després i en un context ben diferent. El 21 de juliol de 1975 va venir a inaugurar la C-58, l’autopista del Vallès, que enllaçava Terrassa amb Barcelona. L’obra, una de les darreres del franquisme, va costar 3.000 milions de pessetes i es va anomenar primer B-29 i després A-18. Quatre mesos després tot es precipitaria. El dictador va morir al llit el 20 de novembre i les Corts van nomenar el dia 22 Joan Carles I cap d’Estat. Després d’un regnat de gairebé 40 anys, va acabar abdicant.
Sens dubte, la més feliç visita del rei a la ciutat va ser amb motiu de la celebració del torneig de hockey durant els Jocs Olímpics de Barcelona, l’estiu de 1992. El Rei va presenciar des de la llotja de l’Estadi Olímpic, al costat de l’alcalde Manuel Royes, la final femenina entre Espanya i Alemanya, en què les noies de José Manuel Brasa es van imposar per 2 a 1 gràcies a un gol d’Eli Maragall a la pròrroga. Va ser el 7 d’agost de 1992. Ahir va fer 28 anys. El rei, però, va haver de marxar abans d’hora i es va perdre un dels èxits esportius més rellevants de la història de l’esport espanyol, la que encara avui és l’única medalla d’or olímpica aconseguida per un esport d’equip femení.
Durant la fase de grups, l’1 d’agost, el monarca va presenciar al camp 2 el duel masculí entre Espanya i l’Equip Unificat (URSS), en què tres gols de Nani Escudé i un del seu germà Xavi van significar un 4 a 0 per als homes de Santi Cortès. També va marxar abans d’acabar.
