Així, d´entrada, imagino un utòpic castell humà (“human tower”) mastodòntic. No vaig, però, per ací. Fent un embarbussament o un joc de paraules, recordo que som al dia vuit del vuitè més de l´any. Enguany, el malson derivat de la COVID19 fan que ens manqui alguna cosa. Sembla com si tinguéssim un buit difícil d´emplenar. A veure, doncs, si després de la meva reflexió, millorem quelcom.
En l´espiritualitat oriental, és un número associat al Nirvana: un estat místic que es pot assolir mitjançant la meditació, alliberant la conciència, els desitjos i el patiment. Són vuit els passos que prefixa el budisme per arribar-hi. De fet, per alguna cosa deu ésser que correspongui al nom atòmic de l´oxigen, element essencial en la vida humana. Fins i tot, inclinant el número, equival al símbol de l´infinit. Alhora, a la Xina, és el número de la sort€.I hi ha vuit bits en un byte.
Per això, sense voler ésser ocell de mal averany, dedueixo que, abandonant supersticions per ací ens hem de plantejar nous reptes il·lusionants. No s´hi val a caure al desànim, el pessimisme o la depressió com a conseqüència dels serrells de la pandèmia. Tampoc no es pot admetre que, en acabat de tot plegat, res no canviï. Que ningú no m´arribi a titllar de malastruc. Els senyals de fum emesos per la natura ens prevenen que s´ha d´encarar l´esdevenidor amb una energia renovada. Amb un embolcall més solidari i empàtic envers els qui ens envolten€ Que ningú no faci una falsa i interessada interpretació de la nova “distància social” passant totalment i i ignorant aquell que viu en condicions de misèria o rebuig.
D´alguna mena de manera, em permeto adaptar una micona el contingut del vuitè manament de la llei de Déu. Ens insta a dir la veritat i respectar la fama del proïsme. Bo i ampliant aquest ventall, és evident que molta gent ens necessita i prou que xiula. La pega rau en un massa escampat egoisme insà i uns rivets de cert racisme davant la figura dels nouvinguts€ És fàcil penjar-li el mort o endollar la culpa de tots els problemes de la nostra societat a aquest col·lectiu.
Suggereixo una reflexió personal a cada lector. Sense excepcions. Orientada a trobar, per exemple, vuit arguments que ajudin a bastir un entorn social més ric i agradable. Tot no recau a lloms de la classe política, que prou ens ha demostrat la pobresa dels seus arguments.
